ÈDIP REI

 Èdip rei és una tragèdia del cicle de Tebes escrita per Sòfocles del segle V aC. 

Sòfocles

La tragèdia comença amb una gran pesta de Tebes. Aleshores, Èdip, que era el rei de la ciutat, va enviar el seu cunyat Creont perquè anés a consultar l'oracle de Delfos. Quan Creont torna, li diu que aquesta pesta ha estat deguda a la voluntat dels déus per culpa de l'assassí del rei anterior, Laios no ha estat capturat. Quan Èdip escolta el que està succeït al seu poble, ordena que l'ajudin a buscar al culpable. Diu que seran recompensats i a més, si el culpable col·labora, no serà assassinat sinó exiliat. Tot i així, Creont li comenta que vagi a demanar ajuda a Tirèsies, l'endeví cec. Quan es troben, l'endeví es nega a ajudar al rei i li diu que deixi de buscar. Aleshores, Èdip es discuteix i acusa a Tirèsies de ser còmplice en l'assassinat del rei Laios. Per això, Tirèsies li acaba confessant que l'assassí de l'anterior rei és ell, Èdip. De la mateixa manera que també és ell el que està mantenint una relació d'incest amb la seva mare, Jocasta, i que és pare i germà dels seus propis fills alhora. Èdip quan sent aquelles paraules, es nega a creure-les així que marxa. Els vells tebans, però, sí que creuen en la possibilitat que fos cert. 

Èdip sortint de la ciutat amb Antígona

Més tard, Jocasta, que intentava mediar entre Creont i Èdip, aquesta explica a Èdip  que no ha de fer cas a cap endevinació, ja que l'oracle va tenir una profecia que va dictar un oracle d'Apol·lo la qual només va quedar en paraules, ja que la mateixa deia que Laios seria assassinat pel seu propi fill però tanmateix és fals, ja que va ser assassinat per una banda de malfactors a l'anomenada cruïlla de tres camins. L'únic fill que va tenir Laios va morir recent nascut. Quan Èdip va sentir el nom de la cruïlla, es va començar a interessar i va fer moltes preguntes a Jocasta. És llavors quan Èdip explica que els seus pares eren Pòlib i Mèrope. Però temps després en un banquet, Èdip va ser acusat per un home que anava begut que el va acusar de no ser el fill del seu pare, per la qual cosa Èdip va consultar a l'oracle de Delfos sobre el seu origen, aquest no li va saber respondre el seu dubte, només li va dir que algun dia hauria d'assassinar el seu pare i tindria sexe amb la seva mare. Explica Èdip, que quan va saber d'aquesta profecia va fugir de la ciutat perquè no es complís, temps més tard va tenir un encontre a la mateixa cruïlla de camins en què van assassinar al Rei Laios, un carruatge va intentar desviar-lo del seu trajecte i mentrestant hi va haver un intercanvi de paraules en què Èdip va matar a tots, incloent un home el qual s'assemblaven a les característiques que tenia Laios. Per  Èdip. Amb tot, Èdip demana que el portin amb el testimoni d'un pastor. Un missatger arriba i li diu a Èdip que el seu pare, Pòlib, ha mort. Per tant, ja no s'havia de preocupar per si l'assassinaria o no perquè ja no podria fer-ho. A més, li diu que es quedi tranquil ja que Mèrope no és la seva verdadera mare i que per tant no podria cometre incest amb ella. El missatger ho sabia perquè anteriorment havia estat un pastor a qui li havien donat un nen recent nascut, aquest nen va ser adoptat per Pòlib, el qual no tenia fills. El nen li havia donat un altre pastor que treballava per Laios, la seva ordre era matar al nen. Aleshores, Èdip pregunta on estava aquell nen ara. I li responen que el que ho sap és el mateix testimoni de l'assassinat de Laios. Després d'insistir-hi, el pastor confessa que el nen que havia d'assassinar era fill de Laios i Jocasta, i que li havien ordenat allò perquè no es complís una profecia. 

Èdip i Antígona

De sobte, Èdip comprèn que és el fill de Layos i Jocasta i que la profecia s'ha complert. Jocasta apareix al seu dormitori i es penja. Èdip decideix arrencar-se els ulls per no haver de veure als seus fills i acaba sent expulsat de la ciutat fent que Creont assumeixi el tro. 


Aquí teniu un vídeo explicatiu d'Èdip rei

Paula García Balbín

1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES