LA VESTIMENTA GREGA

La vestimenta de l'Antiga Grècia estava influenciada per l'estil de l'Orient Mitjà. Va arribar a ser molt senzilla i fins i tot, pràcticament era la mateixa tant per homes com per dones.

En primer lloc, la vestimenta grega no tenia costures, més aviat era drapejada. La indumentària dels homes i les dones eren teles de forma rectangular que envoltaven el cos, subjectes a les espatlles amb agulles i lligades a la cintura amb un cordó o cinturó formant una túnica.

Al principi, la confecció de les peces de vestir es realitzava amb llana, i gradualment va anar canviant a l'ús del cotó, lli i seda. Això els va permetre crear vestuaris més amples i frescos, i van passar a utilitzar la llana només per fer abrics durant l'hivern. A més, els grecs rebutjaven utilitzar ornaments en els seus vestuaris, igual que la combinació de colors vius estava mal vista i per això utilitzaven tons crus, marfil i beixos.

També, solien portar el cap descobert, però en ocasions se'l resguardaven amb una mena de gorro de pell anomenat pileo o petàs (un mena barret de feltre).

Entre les principals vestimentes gregues hi podem trobar:

  • Peple: era una túnica de llana lligada a les espatlles amb un fermall, podia ser oberta per un dels costats o tancada. La portaven les dones fins l'any 500 a.C.
  • Quitó: una peça de roba derivada del peple, confeccionada en cotó o lli, que envoltava el cos i se subjectava a les espatlles amb una agulla, quedant obert per un dels costats. Generalment, aquest vestit era més llarg per a les dones que pels homes.
  • Himatió: era un mantell usat sobre el quitó que anava des de l'espatlla esquerra i es recollia pel costat oposat. En cas de guerra, es canviava per una capa anomenada clàmide.


Pel que fa a la vestimenta militar, consistia en una túnica curta, cuirassa metàl·lica que cobria el pit i l'esquena i un casc anomenat beocio com una manera de protecció en els enfrontaments cos a cos.

D'altra banda, a la cultura grega el calçat era una sandàlia elaborada amb cuir i trenada fins els turmells amb petites corretges. Entre les més populars hi havien alguns models com:

  • Crèpida: sandàlia que la sola seguia la planta del peu i anava subjecte amb unes corretges pel taló.
  • Soleá: la sola era de fusta o pell i anaven lligades pel davant. Les portaven tant els homes com les dones.
  • Carbatina: (eren les sandàlies de muntanya fetes de pell de bou i més subjectes per poder caminar millor).

No era molt habitual, però a vegades també portaven complements com braçalets, collarets, corones... Per elaborar els complements utilitzaven diferents materials com fil, espart, petxines, or, pintures... Sobretot l'ornamentació en forma de joies, pentinats elaborats i maquillatge era molt comú en les dones, era molt típic cosir petits ornaments d'or a la roba perquè brillessin mentre es movien.

La finalitat de la vestimenta grega no anava més enllà de cobrir el cos, raó de la seva simplicitat, a més, a sigut un motiu d'inspiració per a molts dissenyadors internacionals.

A continuació, teniu un slideshare amb més informació:

Neus Llovera
1r batx

Comentaris

Gina Rodrigo ha dit…
Bona entrada! És interessant veure com la vestimenta sempre ha sigut una part important a la societat. També dir que els soldats grecs amb la "soleà" amb sola de fusta no crec que estiguessin gaire còmodes per poder lluitar, sort que els materials han anat canviant!
Laia Bardolet ha dit…
Una entrada interessant! Es curiós com el món de la meda ha evolucionat d'aquesta manera, primerament es vestien amb el que podien i sense donar-hi molta importància en la combinació, l'originalitat, complements... En canvi avui en dia la moda és una part important de la societat, la manera de vestir és considerat un acte de lliure expressió i que ens ajuda entendre les persones, en el món de la moda a diferència del que tu has esmentat, és totalment vàlid la combinació de colors o bé utilitzar colors vius, i també a diferència del que has dit, no és gens estrany que la gent porti complements per adornar el seu vestuari. Una altre diferència que hi puc veure, és quan comentes que principalment homes i dones vestien pràcticament igual, al llarg dels segles això ha canviat i és cert que hi ha una gran diferenciació entre la roba de dona i home, tot i que actualment s'està lluitant perquè la roba no identifiqui el gènere, per tan en certa manera estem intentant tornar als inicis.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES