LA TEORIA DE L'ETHOS


Des de l'Antiga Grècia que es coneix la importància que té la música sobre els éssers humans. De fet, el reconeixement del seu poder afectiu i ètic, va fer que es considerés com a activitat prioritaria en l'eduació infantil (juntament amb l'Educació Física). Com deia Plató, "l'educació musical és de suma importància ja que el ritme i l'harmonia son el que més penetra l'interior de l'ànima i l'afecten vigorosament". 
Ethos és el que nosaltres entendriem com a conducta, costum, hàbit, comportament. En canvi, ells n'hi deien caràcter. D'aquí venen paraules com "Ètica". 



Ja a l'antic a Egipte hi havia escrits que afirmaven que la música tenia la capacitat de curar el físic i l'ànima i de connectar amb lo natural. 
Més tard, els grecs van voler demostrar-ho científicament. 

Va haver-hi molts autors grecs que van escriure sobre la música, els més importants van ser Ciceró, Damó d'Atenes, Plató, Aristòtil i Pitàgores. Cada un d'ells tenia una visió diferent. Es diferenciaven en el "com?" influïa la música. A continuació explicaré 3 de les visions: 

Damó va ser el primer en connectar la música amb la formació del caràcter humà. El seu punt de vista era totalment conservador, respectant les tradicions musicals. Segons ell, qualsevol canvi en els hàbits musicals de cada individu podia provocar un canvi en el seu esperit i personalitat. I no només això, sinó que deia que a la llarga podia arribar a suposar un canvi en les estructures de la societat. Per ell, els joves havien d'escoltar música que els implantés virtuts i no pas al contrari. 


Aristòtil afirmava que la música provoca o modera les passions i incideix en la moral (com he explicat anteriorment). Per tant, diu que formar el caràcter a través de la música és necessari per la polis ja que l'estabilitat política depen de l'estabilitat moral dels ciutadans. Aristòtil també deia que la música era imitació, imitació de les sensacions, deia que la música és ella mateixa les passions que estan sent expressades. I diu que la imitació és una forma de coneixement, i per tant, a través de la música arribem a certs coneixements. 

Pitàgores deia que la música era harmonia, per això, quan el món estava turbat, la música era l'únic que el podia tornar a equil·librar. Per tant, la música servia com a balança. 

MODES GREGORIANS (harmonioi):
Segons els grecs, hi havia uns modes que influïen més positivament en el caràcter d'una persona que altres.

En el cas de Plató, la música dòrica tenia un ethos positiu, en canvi el del frigi era negatiu. Per Plató la única melodia que havia de ser escoltada havia de ser de caràcter militar, per enfortir el caràcter de l'home. 

Aristòtil, per altra banda, va diferenciar entre 3 tonalitats: les ètiques, les pràctiques i les entusiàstiques. 
Les ètiques influïen en el nostre "ser", donant-li un equilibri o bé, tot el contrari. Les pràctiques influïen parcialment sobre nosaltres, motivant certs actes volitius. I les entusiàstiques ens portarien a l'èxtasi, a portar-nos fora de sí. 


De la mateixa manera que creien que algunes melodies influïen més positivament en la conducta, també ho creien sobre alguns instruments com l'aulos i la cítara.
     AULOS
CÍTARA

MITES:
Una manera molt ràpida de veure la importància de la música en l'Antiga Grècia és veure-ho a través dels mites. Per exemple, en el mite d'Orfeó i Eurídice, veiem com Orfeó, quan intenta treure a Eurídice de l'infern, ho fa tractant d'influir en les reaccions del Cerberó amb una cítara. I ho aconsegueix. Amb aquest petit moment d'un mite, veiem el poder que li donaven els grecs a la música. 

L'ETHOS A L'ACTUALITAT:
Actualment, no només hi ha gent que creu fermament que la música pot influir sobre nosaltres, sinó que segueixen havent-hi estudis que ho corroboren. De fet, existeixen musicòlegs, musicoteràpies... que ajuden a la salut de les persones amb el suport de la música. I, al igual que els grecs, recomanen diferents tipus de música segons l'estat anímic del pacient.


Aquí us deixo un vídeo explicant les emocions que ens poden transmetre les diferents escales

Paula García Balbín
1r Batx

Comentaris

Irene Altés ha dit…
Sorprenent i molt interessant. És curiós com a l'antiga Grècia es valorava tant la música (o l'art en general) i l'educació física en l'educació dels infants i joves i ara és ben bé el contrari. Es valora molt poc i sempre es prefereix seguir una educació enfocada en la ciència o les tecnologies. Potser hauríem de fer més cas a les societats antigues en aquest aspecte...

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES