LA POESIA A L'ANTIGA GRÈCIA
La poesia sempre ha set un recurs literari per poder expressar els nostres sentiments d'una manera artística i que ha tingut molta importància històricament.
Característiques principals:
La poesia clàssica a grans trets podria ser dividida en dos grans grups.
Poesia èpica: era escrita en vers i normalment es difonia oralment, relatava històries de grans herois i les seves aventures.
Poesia lírica: també era escrita en vers i estava pensada per ser acompanyada de música d'una lira o una flauta i ser cantada, narrava els sentiments dels autors principalment.
Dintre la poesia lírica podríem destacar a una poetessa anomenada Safo. Ella era considerada una persona molt sabia tot i que sobre la seva mort es va difondre una llegenda basada en la comèdia Meanandre de Leucàdia, del segle IV a. C la qual deia que no corresposta per l'amor de Faó es va suïcidar llençant-se al mar des d'un penya-segat de Lèucade.
Es vincula la seva poesia amb les relacions homoeròtiques femenines.
Fresc pompeià amb retrat de dona culta amb tauleta encerada (tabella) identificada amb Safo
(Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Els poemes i produccions literàries grecs clàssics comparteixen unes característiques principals entre elles, les permeten identificar d'una manera més fàcil una producció d'aquella època i diferenciar-les de la literatura.
Oralitat: tant la poesia èpica com la lírica es transmetien de manera oral, utilitzant més bé un llenguatge arcaic.
Mitologia: la poesia clàssica es veu molt influenciada per la mitologia, és per això que la poesia lírica parla de mite i herois.
Vers: només utilitzaven un mateix tipus de vers anomenat quantitava que es basa en la repetició d'un determinat patró de síl·labes de llarga duració.
Repetició de termes: a més a més de conservar el mateix vers, també repetien molt els mateixos termes per fer la rima.
Us de recursos literaris: principalment feien servir els recursos literaris freqüents de la poesia com la metàfora, la comparació, o les formes èpiques que tenen relació amb les divinitats que es van repetint durant els poemes.
Descripcions: una característica de la poesia clàssica és que dona en algunes ocasions descripcions força detallades.
Poemes de Safo
Em sembla igual als déusl'home que enfront de tu
seu, i de prop t'escolta
parlar dolçament
i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m'és possible
dir ni una paraula,
sinó que la llengua se'm trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,
una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l'herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè...
(Safo, 31)
Mare dolça, no puc colpejar la trama del teler,
vençuda d'enyorança d'un noi, per obra de la suau Afrodita
(Safo, 102)
-Virginitat, virginitat, a on te'n vas, que em deixes?
-Ja no tornaré a tu, ja no tornaré.
(Safo, 114)
Tinc una nena formosa, que s'assembla
a les flors daurades, la meva Cleïs estimada;
no la canviaria per la Lídia sencera ni per la plaent...
(Safo, 132)
-Vull dir-te una cosa, però em detura la vergonya.
(Safo, 137)
Comentaris