LES DRÍADES

Escrita per -
Les dríades eren nimfes o deesses que es cuidaven dels arbres i del boscos; el seu nom prové de "drys" que en grec vol dir "roure".
Dríade

Hi ha dos tipus de dríades, les dríades i les hama-dríades. Les hama-dríades viuen unides a la vida d'un arbre, per aquest fet se les reconeix per la dita: "amb ell neixen, amb ell moren". Quan la destral talla el tronc de l'arbre fa que la hama-dríades estigui ferida i la fan patir fins la seva mort, al tallar del tot el tronc. Les dríades però, al contrari de les seves parentes, són immortals i viuen deslligades de l'arbre que protegeixen. Al llarg del dia i sobretot de nit al voltant dels troncs, formen una lleugera dansa a la qual també es solen ajuntar els sàtirs.

Les dríades formen part d'una faula, amb l'objectiu d'impedir que els pobles destruïssin imprudentment els boscos. Entre els romans, cap propietari podia tallar un arbre sense que abans els ministres de la religió no declaressin que les nimfes havien abandonat el bosc.
Fernanda Paredes
1r Batx

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
No s'havia que existien unes nimfes concretes pels arbres. Pensava que les dels boscos ja es cuidaven dels arbres!
Ho he trobat molt interessant que hi haguéssim dos tipus, i que unes fossin immortals i en canvi les altres estaven lligades a per vida amb l'arbre. M'ha agradat molt aquesta norma que tenien els romans, de que no podien tallar un arbre sense un permís.
Molt interessant.
2 de febrer del 2019, a les 14:19
Jana Casacuberta ha dit…
Estaria bé que actualment també hi hagués alguna mena de restricció per tallar els arbres com la que tenien els romans, així tindríem més cura del nostre planeta i no es tallarien arbres sense pensar, perquè al cap i a la fi, són els que ens donen vida.
Bona entrada!
2 de febrer del 2019, a les 23:59
Alba Le Riera ha dit…
Encara no havia sentit a parlar d'aquestes nimfes! M'agradaria destacar el fet de que com que s'havien de camuflar, canviaven de color de la pell segons l'estació de l'any. A l'hivern el seu cabell i la seva pell són blancs, a la tardor vermellosos, i a la primavera i a l'estiu la pell bronzejada i els cabells verds.
Bona feina
3 de febrer del 2019, a les 13:16
Gabi Núñez Gómez ha dit…
No coneixia gaire aquests éssers, però n'he trobat que canviaven de color i de forma segons l'estació de l'any i que per això tenim diversos colors en els arbres a dia d'avui.

Molt interessant!
4 de febrer del 2019, a les 10:41
Bruna Villegas ha dit…
És interessant com les nimfes canviaven de color segons l'estació de l'any, al cap i a la fi, s'havien de camuflar. També m'agradaria destacar la llei que tenien els romans sobre tallar els arbres: si encara la seguíssim, s'acabarien molts problemes actuals, ja que ells són qui ens donen l'oxigen per respirar. Bona feina.
4 de febrer del 2019, a les 10:44
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
No sabia que existien aquest tipus de nimfa ni que tenien un nom concret però com molt bé diu la Jana seria important crear alguna restricció en contra de tallar arbres avui dia. És curiós que moltes de les coses que utilitzaven els romans encara s'utilitzin però d'altres que també són importants, les hagin fet desaparèixer. Bona feina!
4 de febrer del 2019, a les 10:47
Judith Rodríguez ha dit…
Resulta molt curiós que els romans no poguessin tallar un arbre sense que els ministres de la regió haguessin declarat prèviament que les nimfes ja no es trobaven al bosc. Tan de bo aquestes creences encara fóssin vigents, així podriem enfrontar-nos a la deforestació que pateixen molts territoris.
Molt interessant!
4 de febrer del 2019, a les 10:55
Anònim ha dit…
No coneixia la història d’aquestes nimfes. Trobo interessant que dels dos tipus, unes fóssin immortals i les altres estiguéssin lligades de per vida amb l’arbre. És curiós que els romans no poguéssin tallar un arbre sense permís. Bona feina!
10 de febrer del 2019, a les 17:32
Karina Szabo ha dit…
No sabia de l'existència d'aquestes nimfes, per això m'ha semblat una entrada molt ben pensada i interessant. Trobo normal que volguessin protegir tant els boscos, ja que són una font imprescindible de l'oxigen. També trobo molt just que no deixessin tallar cap arbre fins que els ministres de la regió no declaressin que les nimfes ja no estaven al bosc. Molt bona feina!
12 de febrer del 2019, a les 22:55
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació