CICERÓ (106 a.C. - 43 d.C.)

Escrita per -
Bust de Ciceró als museus capitolins.
Ciceró fou un dels millors oradors romans de la història. Va néixer en una família de classe mitjana i va estudiar dret a Roma, on va conèixer importants lletrats. També va viatjar a Grècia per aprendre de Moló de Rodes, un gran mestre de l'oratòria i, quan va tornar a Roma, va iniciar la seva carrera política. Va derrotar a Hortensi en el judici contra Verres.

 L'any 63 a.C. va aconseguir el consolat guanyant a Luci Sergi Catilina. Quan va acabar el seu consolat es va retirar de la seva vida política fins el 62 a.C. (després començà el Primer Triumvirat). A la guerra civil entre Pompeu i Cèsar, Ciceró es posà de part de Pompeu, però va guanyar Juli Cèsar i va haver de reconciliar-se amb ell tot i que no li agradaven els seus ideals com a governant.

 Quan Cèsar va morir, van aparèixer Marc Antoni i Octavi August. Ciceró es va posar de part d'Octavi. Més tard varen formar el Segon Triumvirat junt amb Lèpid i Ciceró fou desterrat per Marc Antoni. L'orador morí assassinat el 43 a.C.

 Obres importants que va fer Ciceró sobre l'oratòria són les Catilinàries, les Filípiques i les Verrines:
  • Catilinàries (in Catilinam): durant el consolat de Ciceró, Catilina, candidat del partit popular que havia perdut les eleccions, es disposà a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant del senat, va aconseguir fer marxar a Catilina de Roma.
  • Filípiques (in M. Antonium orationes): són els 14 discursos que Ciceró va escriure contre Marc Antoni. Són anomenats així paral·lelament amb les Filípiques de Demòstenes, contra Filip II de Macedònia.
  • Verrines (in Verrem): a l'any 70 a.C., a Roma, va tenir lloc el discurs contra Verres davant d'un tribunal, acusat de corrupció.

In Catilinam
In M. Antonium orationes
In Verrem
Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
Desconeixia aquest personatge, però pel que he pogut llegir aquí m'ha semblat una persona culta i amb molt de talent. Com a curiositat diré que Ciseró consta com el primer notari de la història. Bona entrada!

11 de febrer del 2019, a les 10:49
Judith Rodríguez ha dit…
Molt interessant aquest personatge, deixa'm afegir però que és reconegut com un dels autors més importants de la història romana, és el responsable de la introducció de les escoles filosòfiques hel·lenes més cèlebres en la literatura republicana.
Bona feina!
11 de febrer del 2019, a les 10:54
Alba Le Riera ha dit…
No havia sentit mai parlar d'aquest personatge, però trobo molt interessant que en aquella època aquesta persona que era tant bona fent política s'hagués de posicionar durant la guerra, ja que penso que una persona així, influent en el camp del dret, s'hauria de mantenir neutre.
Bona feina!
11 de febrer del 2019, a les 11:11
Anònim ha dit…
Desconeixia totalment aquest personatge, trobo interessant que durant la Guerra Civil es posicionés a favor de Pompeu, tot i que després acabés derrotat, però va ssaber acceptar la seva victòria amb tot el que comportava. Bona feina!
15 de febrer del 2019, a les 18:26
Fernanda Paredes ha dit…
No n'havia sentit parlar mai sobre aquest personatge. Deixam afegir que la seva familia el va enviar a Roma perquè pogués estudiar dret. Bona feina!
15 de febrer del 2019, a les 22:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació