LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC I

Les 12 constel·lacions zodiacals formen part de les 88 constel·lacions que existeixen avui dia. Cada un dels quatre elements que formen part del zodíac corresponen, segons l'astrologia, als elements que dominen en la personalitat de l'ésser humà. Aquests elements són el foc, l'aigua, la terra i l'aire. 

En aquesta entrada us parlaré dels sis primers signes zodiacals i les constel·lacions corresponents. 

1. ÀRIES: 

Segons la mitologia Frixos i Hel·le eren fills de Nèfele i del rei Atamant de Tessàlia. Hi ha una versió que diu que quan Atamant queda vidu es torna a casar amb Ino. Una altra versió diu que Atamant desitja a Ino i rebutja a Nèfele per quedar-se amb l'altra dona. Amb les dues versions arribem al mateix punt. Atamant i Ino tenen dos fills més però Ino és conscient que els seus fills mai seran hereters al tron i decideix fer la vida impossible als primers fills del seu marit. Ino va manar a les dones del país que torressin els grans de blat així quan els homes els plantessin no creixeria res i així ho van fer. Al veure's en aquesta situació, Atamant va manar a uns esclaus que anessin a l'oracle de Delfos. Quan els servents van tornar Ino els va subornar perquè diguessin que l'oracle havia previst que perquè la collita funcionés havien de sacrificar Frixos. Segons la segona versió que he esmentat, Nèfele va enviar un moltó amb el velló d'or que li havia regalat el déu Mercuri perquè salvés els seus fills. Els dos germans van fugir a sobre del moltó i quan estaven sobrevolant un mar de camí a orient, Hel·le va mirar el mar, es va marejar, va caure i es va afogar. Frixos arriba a la Còl·lquida i es casa amb Calcíope la filla del rei Eetes. Frixos per donar-li les gràcies, sacrifica el moltó i penja el velló a la branca d'un arbre dedicat a Ares. 

 

Frixos i Hel·le, reproducció d'un fresc de Pompeia (autor desconegut)

2. TAURE:
Aquest mite narra una de les aventures de Zeus a la Terra. Zeus va veure com Europa jugava amb les seves companyes, les nimfes, a la platja de Sidó o Tir d'on era rei el pare d'elles. Va quedar meravellat per ella i es va convertir en un toro blanc. Europa estava espantada en un principi però mica en mica va perdre la por i va pujar al llom de l'animal que va aixecar-se i es va llençar al mar. Tot i els crits de la jove, Zeus es va endinsar en el mar fins arribar a l'illa e Creta on va tenir relacions al costat d'una font a sota d'un plàtans que en memòria del seu amor van obtenir el privilegi de no perdre mai les fulles. Quan Europa va morir, es va crear la constel·lació de taure degut a la metamorfosi que havia realitzat Zeus.

El rapte d'Europa, Tiziano Vecellio

3. GÈMINIS O BESSONS: 
Aquesta constel·lació representa els bessons Castor i Pòl·lux. Segons el mite, la reina Leda d'Esparta va ser violada per Zeus convertit en cigne. D'aquesta unió van néixer Pòl·lux i Helena i aquell mateix dia la reina va tenir dos fills més: Castor i Clitemnestra, aquests eren mortals. Castor i Pol·lux es van fer inseparables, el primer era molt bo en esgrima i en hípica mentre que el segon es manejava molt bé en el món del boxe. Van formar part de l'expedició de Jàson i els Argonautes per obtenir el velló d'or i van rescatar a la tripulació varies vegades per això se'ls coneixia com els "Sants Patrons dels mariners".  Els bessons van raptar les filles de Lèucip i es van casar amb elles i per això Ides i Linceu, també bessons i nebots de Lèucip, van matar Castor. Pòl·lux al ser fill de Zeus era immortal i va demanar al seu pare que li donés el mateix do a Castor. Zeus els va premiar col·locant-los al cel i creant la constel·lació coneguda com Gèminis o Bessons. 

Castor i Pol·lux, Antoine Coysevox

4. CÀNCER O CRANC:
Aquesta constel·lació està molt lligada al mite dels dotze treballs d'Hèrcules. Carcinos era el nom del cranc en realitat i habitava a la llacuna de Lerna. Hera el va enviar allà perquè ataqués a Hèrcules durant el seu segon treball, el de la Hidra de Lerna. Carcinos va picar els peus de l'heroi per ajuda a la hidra cosa que va enfurismar Hèrcules i amb el taló va xafar el cranc i el va matar. Hera com a recompensa pel seu sacrifici el va convertir en constel·lació. 

Gravat de Hans Sebald Beham, s. XVI

5. LLEÓ:
Relacionem aquesta constel·lació amb el primer treball dels dotze que havia de fer Hèrcules: matar el lleó de Nemea. Aquest lleó havia estat criat per Juno i matava a tots els camperols i animals de la zona. quan hèrcules va arribar a la cova on s'amagava l'animal, el va disparar amb unes fletxes però la seva pell les va rebutjar, el va colpejar amb la seva maça però també va ser inútil per això va decidir enfrontar-s'hi cos a cos i el va matar estrangulant-lo. Es va quedar la pell de l'animal i la va utilitzar com a capa i el cap com a casc. Juno per donar les gràcies pel seu sacrifici a l'animal el va pujar al cel. 

Hèrcules lluita contra el lleó de Nemea, Francisco de Zurbarán

6. VERGE: 
Es creu que aquesta constel·lació és una representació d'una de les filles de Zeus i Temis la deessa de la justícia. S'anomena Dice i és una de les Titànides i la mes important de les deesses verges. Va néixer mortal per portar la justícia i l'ordre per tots els homes de la terra, va viure entre ells durant l'Edat d'or i l'edat de plata. Durant l'edat d'or, els déus baixaven a la terra perquè els agradava tractar amb els humans però aquesta etapa es va acabar quan Júpiter va acabar amb el regnat de Saturn per mitjà de la violència. A l'edat de plata, Dice es va traslladar a les muntanyes fent així que si algú la necessitava s'hagués d'allunyar del poblat i anar-la a buscar. Però l'edat de plata també es va acabar i va arribar la de bronze on els humans vivien per la guerra i la violència. En aquesta etapa va ser en la qual van néixer grans herois com Aquil·les, Perseu o Hèrcules, però la violència va guanyar a la justícia i Dice va haver d'abandonar la Terra i es va convertir en la constel·lació de Verge.

 

L'edat d'or, Lleó Frederic                                                                  L'edat de plata, Jacopo Zucchi

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx