DIONÍS

Dionís (Bacus en romà) era l'antic déu grec del vi, del teatre, la xauxa i la festa. Com que el vi era una gran part de l'antiga cultura grega, Dionís era una figura important i popular en la mitologia i va ser un dels dotze olímpics tot i ser el darrer a arribar.

Es descriu Dionís com un mascle madur i barbut que es representa amb raïm o una pantera negra. 

És fill de Zeus i Semele per tant, en teoria, Dionís és un semi-déu o un heroi. Es diu que Zeus va seduir i impregnar Semele però després, la dona de Zeus, Hera, va enganyar a Semele per exigir que Zeus li revelés la seva veritable forma. Com a mortal, ella no podia mirar la forma real d'un déu sense morir. Zeus, però, va aconseguir rescatar a Dionís consint-lo a la seva cuixa i mesos més tard, l'infant va néixer d'allà. Altres versions afirmen que la mare de Dionís era Persèfone o Demèter i que Hera va enviar Titans a matar la criatura. Després de néixer Dionís, va ser portat a Silè i les nimfes de la pluja del mont Nysa perquè el cuidessin i l'eduquessin amagat d'Hera. 

Quan Dionís va créixer va aprendre a conrear el raïm i es va convertir en el primer a convertir-los en vi. Després va recórrer Àsia, ensenyant als mortals els secrets de l'elaboració del vi. Quan va acabar la llarga estada a l'Orient, el semi-déu va pujar a l'Olimp i va esdevenir l'últim dels dotze olímpics.

Com que Dionís era fill d'una mortal i criat per unes nimfes, va ser vist com un estranger, un "marginat". També era conegut com "el que havia nascut dos vegades", ja que el va portar al món Semele però després va néixer de la cuixa de Zeus. És per això que es deia que havia creuat la línia entre la vida i la mort.

Estàtua de Dionís al museu del Louvre.

Bruna Villegas

1r Batx