HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Escrita per -
Hipàtia d'Alexandria va ser una matemàtica i filòsofa grega. Era filla de, també matemàtic i professor del Museu d'Alexandria, Teó d'Alexandria. Fundat per Ptolemeu I, rei d'Egipte, el Museu d'Alexandria a la seva època era una autèntica universitat on hi anaven els alumnes més ansiosos per endinsar-se en les ciències i la filosofia. 

Retrat d'Hipàtia, de Jules Maurice Gaspard

Encara que no s'ha trobat molta documentació sobre Hipàtia, és una de les primeres dones matemàtiques sobre la que es troben fonts fiables. Va treballar amb el seu pare a la preparació de textos pels alumnes, per exemple el de "Elements" d'Euclides, i va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, l'Almagest de Ptomoleu i les Cròniques d'Apol·loni. 
Hipàtia d'Alexandria també es va interessar pels instruments pràctics que s'utilitzaven en les investigacions astronòmiques, i va elaborar taules dels moviments dels cossos celestes, encara que principalment, es va decantar per l'estudi i l'ensenyança de les matemàtiques. 

El seu intel·lectual i les seves ensenyances de la racionalitat imprescindibles per la ciència, li van crear enveges i odis a la ciutat. Entre els seus enemics, s'hi trobava el bisbe Sant Ciril d'Alexandria, juntament amb tots els seus seguidors cristians. Va ser acusada per Ciril de la seva influència a la personalitat del governador d'aquella ciutat, ja que aquest va motivar les persecucions contra els cristians.
Hipàtia de d'Alexandria va ser assassinada en una massa popular. Un grup d'exaltats va assaltar la seva carrossa, la va torturar i la van cremar. Les seves obres van aparèixer juntament amb tota la biblioteca d'Alexandria. 
Les causes de la mort d'Hipàtia tot i així, encara no són clares. Uns estudis recents han posat en dubte les motivacions religioses, dient que Hipàtia no era contraria al cristianisme, ja que tenia enemics a totes les religions. Remarca que la seva mort podia ser de les tensions polítiques que existien a la ciutat com a conseqüència de la decadència de l'Imperi Romà i de les lluites internes que la provocaren. El seu assassinat tindria, segons aquestes hipòtesis, motivacions polítiques, dins la lluita que mantenia el bisbe Ciril i Orestes per l'hegemonia política d'Alexandria.  


Alba Riera
1r Batx

Comentaris

Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Trobo molt interessant que hagis fet aquesta entrada ja que es parla molt poc sobre les dones. Penso que possiblement s'hauria de parlar més del que va fer i crec que segurament no es fa perquè és una dona. El fet que treballés amb el seu pare sobre temes tan importants com les matemàtiques o la filosofia ens mostra que encara que moltes vegades ho sembli, no tota la societat antiga era masclista. Bona feina!
11 de febrer del 2019, a les 10:57
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació