ODI ET AMO

Escrita per -
Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris. 
Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Odio i estimo. Potser preguntes, per què ho faig?
No ho sé, però sento que passa així i em torturo.


Odi et amo ("odio i estimo") és el famós inici del poema 85 del poeta romà Catul (s. I a.C.). Està dedicat a la seva estimada, amb el pseudònim de Lèsbia: en realitat es deia Clàudia. Clàudia era una dama bella de l'alta societat romana.

Catul, amb Odi et amo, va saber expressar amb tota emoció el doble sentiment que el feia patir. Són dos versos d'art major carregats d'oposats: odi (odio) i amo (estimo), sentio (sento) i excrucior (em torturo), l'actiu faciam (faig) i el passiu fieri (passa) i requiris (preguntes) i nescio (no ho sé).

El primer vers del poem representa el contrast a la relació amb la seva estimada. El segon vers té varis significats:
  • Excrucior (que vol dir 'estar torturat o tormentat'): deriva del llatí crux, que significa 'creu' i ex, que significa 'fora de'. Literalment significa 'crucificar': la idea de col·locar una persona en una creu per torturar-la.
  • Fieri (que vol dir 'em fa'): és el passiu del verb 'fer'. Simbolitza la idea de la pèrdua de control en la seva vida, i més important encara en la relació. 
Odi et Amo també és una coneguda marca de roba italiana dedicada a les dones. Aquí teniu l'URL per accedir a la pàgina web. 

 Aquests són alguns dissenys de la marca italiana:



Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Que interessant! Com moltes altres vegades l'amor és el tema principal de la poesia lírica. La majoria de poemes d'aquella època eren contradiccions sobre els sentiments de l'amor.
Bona feina!
25 de febrer del 2019, a les 10:34
Jana Casacuberta ha dit…
És un poema molt bonic de el famós Catul. M'agrada perquè només amb quatre versos ens explica tota una història d'amor. És curiós que d'aquest poema se n'hagi fet una marca de roba, però ho trobo una bona idea, així es popularitza la poesia encara que només sigui una mica. Molt interessant!
25 de febrer del 2019, a les 10:37
Júlia Sabat ha dit…
És curiós veure com avui en dia el llatí i les llengües clàssiques segueixen tant present entre nosaltres, com en el cas d'aquesta marca italiana. Com en un altre cas, la marca tant coneguda Nike que també utilitza les llengües clàssiques ja que el nom ve de Niké, la deessa grega de la victòria que podia córrer i volar a gran velocitat.
Bona entrada!
25 de febrer del 2019, a les 10:39
Unknown ha dit…
És molt interessant veure com la societat avui en dia utilitza elements del passat com aquesta marca de roba fa amb una part del poema. Amb aquests petits fets es veu el llegat que han deixat les antigues civilitzacions a cada zona. Bona entrada!
25 de febrer del 2019, a les 10:40
Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
És curiós veure com aquesta marca de roba ha utilitzat el poema de Catul per crear la seva línia de moda.
Trobo molt interessant que amb únicament dos versos, Catul fos capaç de transmetre tant. Bona feina!
25 de febrer del 2019, a les 10:52
Fernanda Paredes ha dit…
És fascinant com una gran marca de roba es va inspirar en un poema de l'antiga roma, podem observar l'influencia de la cultura grega a la nostre societat. Una entrada molt interessant. Bona feina.
25 de febrer del 2019, a les 11:00
Gabi Núñez Gómez ha dit…
m'ha semblat molt interessant el fet de que s'hagi creat una marca de roba a través de un autor i el seu poema. També hi han una col·lecció d'ulleres que rep aquest nom!

Molt interessant!
25 de febrer del 2019, a les 11:08
Rebeka Picoiu ha dit…
Es nota que saps del tema i l'entrada es fa cada cop més interessant mentre vas llegint i trobant el significat de les paraules. Molt interessant saber que el inici del famós poema de Catul és el nom d'una marca de roba, això és prova de que les antigues civilitzacions han fet història.
27 de febrer del 2019, a les 12:57
Karina Szabo ha dit…
Molt interessant que un dissenyador de roba s'hagi inspirat en aquest poema, i és molt bona ideea, ja que hem de mantenir vius d'una manera o d'una altra les llengües que històriques, perquè sense elles no parlaríem com ho fem actualment. Com sempre, l'amor és un dels temes més populars entre la poesia.
27 de febrer del 2019, a les 13:09
Judith Rodríguez ha dit…
Aquest poema l'havíem mencionat a classe de llatí però mai l'havíem analitzat, molt interessant la idea! També cal dir que em sembla sorprenent que el llatí segueixi vigent en la nostra vida quotidiana. És agradable veure com una marca de roba és denominada per un nom llatí com en aquest cas "Odi et Amo".
Bona feina Bruna!
1 de març del 2019, a les 14:32
Carla Erra ha dit…
Una entrada molt original! A partir d'aquesta marca de roba es pot veure com el llatí es pot trobar a les nostres vides quotidianes inclús si nosaltres no ho sabem. Molts eslògans publicitaris i altres marques també fan servir la llengua per promocionar-se, la majoria per simple estètica. És per això que penso que és important i interessant conèixer el que es troba al darrere.
23 de novembre del 2019, a les 21:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació