ELS AUSETANS, ROMANS A OSONA

Escrita per -
El nom d'ausetans prové de la ciutat d'Ausa, aquesta ciutat va ser setjada l'any 218 a.C per part de tropes romanes comandades per Escipió. Al cap d'un més, els habitants d'aquesta es van rendir, el seu cabdill Amusic va fugir i a més van haver de pagar un tribut de 20 talents. Després d'això, els romans es van instal·lar en aquestes terres i també van passar a ser anomenats ausetans, com ho havien sigut els antics habitants d'aquestes terres. 
El què volien els romans era tenir territoris estratègics, un motiu era l'atac i la conquesta per part dels exèrcits africans que s'expandien des del sud de la península i que el seu objectiu era anar conquerint territoris. 
Aquesta tribu ha deixat molts jaciments, així s'ha pogut estudiar com vivien, com construïen, etc. Les grans ciutats o centres anomenats oppida són característics per situar-se sobre un altiplà amb grans muralles molt fortes i amb forma d'esperó barrat. La tècnica de construir les ciutats d'aquesta manera es herència de l'edat de bronze. A part d'aquests grans centres, no s'han trobat restes de pobles o assentaments rurals d'aquesta mateixa època i per això es creu que la majoria de la població vivia en aquestes ciutats emmurallades o pels mateixos voltants, així estaven més protegits si hi havia atacs d'altres tribus. 
La vida i l'economia dels ausetans es basava en la ramaderia, l'agricultura (sobretot farratge pel bestiar i cereal per la civilització) i l'explotació minera en les zones més altes.



La ciutat d'Ausa apareix a partir del s. II quan s'hi instal·len militars romans. El model de ciutat que presentava és conegut com municipium, això significa que conservava els seves institucions interiors i tenia dret de ciutadania. En aquesta ciutat hi passaven i es connectaven moltes de les vies que formaven la Via Augusta i que servien per transportar tropes militars i mercaderies. Aquestes vies eren conegudes com els eixos de comunicacions prepirinencs. 
Mapa de Catalunya amb la ciutat d'Ausa
Actualment podem trobar alguna relació que encara es conserva de l'època romana. Aquest és el cas del temple romà, el que està situat en el punt més alt del casc antic i de la ciutat, i que presenta trets de l'arquitectura romana molt característics. Aquest temple va ser edificat el s. II d.C i al cap dels anys la família Montcada, família catalana benestant, hi va construir un castell sobre el temple. El pati interior d'aquest castell conservava els murs de l'antic temple. El castell va ser derruït degut al mal estat en el que es trobava i així va ser quan es van trobar restes del temple. Amb els anys es va reconstruir aquesta obra romana, és la reconstrucció la que avui en dia podem observar. 
Temple romà de Vic
La comarca que ara coneixem com a Osona, també rep el nom gràcies a aquesta ciutat que n'és capital. Això és degut a què en el temps dels visigots la ciutat va ser anomenada "Ausona", d'aquí el nom de la comarca. 


Paula Vinci

1r Btx

Comentaris

Silvia Kanuteh Rubio ha dit…
Sempre és interessant saber els nostres origens ja que sovint no ens adonem d'on provenen les coses que tenim actualment. Molts dels monuments, o restes d'aquests, que encara es conserven ens permeten saber més del passat de les civilitzacions que van ocupar el lloc on vivim nosaltres avui dia. Molt interessant!
22 de març del 2019, a les 14:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació