HADES, DÉU DE L'INFRAMÓN
En la mitologia grega, el món dels morts o inframón era regnat pel déu Hades. Aquest era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hèstia, Demèter i Hera. I a l'igual que els seus germans va ser devorat pel seu pare, amb l'objectiu que cap dels seus fills li arrevatés el tron, i alliberat per Zeus. Hades era representat amb un casc de la invisibilitat, un carro empès per quatre cavalls negres i junt amb un gos de tres caps que guardava l'entrada del món dels morts. L'inframón era el lloc on anaven les ànimes dels difunts i, també, on residia Hades.
Durant la guerra dels Titans va lluitar amb els seus germans Zeus i Posidó, i els ciclops li van lliurar un casc que el feia invisible. En acabar la guerra els tres germans es van sortejar la sobirania i a Hades li va tocar l'inframón.
Hades es va convertir en un amo despiatat i cruel, que no permetia la tornada a la terra de cap dels seus súbdits. Un personatge reconeixible d'aquest món, era Caront: el barquer encarregat de transportar a les ànimes dels morts a la seva barca per portar-se les a Hades. L'esperaven a la vora de la llacuna Estígia, on ell les recollia i les portava a l'altre costat. Era representat com un home vell, amb barba blanca, molt lleig i que sempre portava una túnica trencada.
Caront, Gustave Doré
Una vegada a la vora, vigilant les portes s'hi trobava el Ca Cèrber, un gos infernal de tres caps que no deixava entrar vius ni escapar morts. Més enllà de les portes de l'infern s'hi trobava el Camp dels Asfódels, on vagaven les ombres dels morts i els esperits menors. Més enllà es trobava la Plana del Judici, on un cop jutjades les ànimes eren enviades al Tàrtar si eren malvades o als Camps Elisis si eren bondadoses. Més enllà del pla del judici es trobava el Palau d'Hades, on vivia amb la seva dona Persèfone.
El rapte de Persèfone, Luca Giordano
David Raurell
4t ESO
Comentaris
Bona feina!
Molt interessant!
Una cosa que divergeix de la cristiana seria la maldat de Hades, que ell no és malvat sinó que només va tenir mala sort en tocar-li la sobirania.
Bona Feina !
Molt interessant!