MORT NÒRDICA O GREGA? (I)

Aquesta entrada serà una mica diferent a les habituals, ja que en comptes de parlar de Grècia i Roma parlaré de la mitologia nòrdica per tal de poder fer la comparació en una pròxima entrada. Primer de tot cal dir que la mitologia grega i romana son semblants o quasi iguals ja que comparteixen deus però amb noms diferents i molt poques variacions però en la mitologia nòrdica hi ha un canvi radical de dÉus i creences.



L'ORIGEN DE LA MITOLOGIA NÒRDICA

Ara us explicaré el principi de tota la mitologia nòrdica.
Al principi només hi havia foscor...
En aquest vuit es van formar dos mons, el de gel i el de foc, els quals es van anar expandint. Quan els dos mons van entrar en contacte es va formar una boira i blocs de gebra perquè el gel s'havia desfet. D'aquella gebra, que es va anar desfent fins a transformar-se en aigua, en va sorgir Ymir i la vaca Audumla, el primer nombrat era el pare dels gegants. Es diu que la mida d'aquest era tal que cap humà podia concebre-la. Es diu que la vaca Audumla encara era més gran que Ymir i va ser la que el va alletar.
Quan el gegant va estar cansat es va adormir i va començar a suar. Del seu braç esquerre en van sorgir un home i una dona de la seva espècie. Mentrestant, la vaca Audumla va anar desenterrant a  Buri, l'avantpassat dels deus, d'una roca que havia estat llepant. Buri va tenir un fill anomenat Bor i aquest va tenir tres fills anomenats: Odín, Vili i Ve. Aquests tres deus van entrar en guerra amb els gegants del gel i els van derrotar matant també a Ymir. Amb el cadàver de Ymir van crear el mar, la terra i el cel i un cop format l'univers va quedar format per nou mons.



ELS NOU MONS
  1. Muspelheim: Era un món de foc on la calor era insuportable pels déus, fins i tot l'aire cremava. Aquest món era la llar dels gegants de foc i l'entrada era vigilada per Surt, el gegant de foc més poderós. 
  2. Niflheim: És un món de gel etern solitari d'on surt tota l'aigua de les fonts de l'univers. Els dos sortidors existents són: la Caldera Rugent i les Ones Gèlides.
  3. Midgard: Significa "Terra mitja" És el món dels homes i on viuen els nans. Odín, Vili i Ve van crear el primer home i la primera dona a partir de dos troncs que van trobar en una platja. Els nans en canvi eren cucs antics del cadàver d'Ymir i quan van sorgir espontàniament de la terra els déus van decidir donar-els aspecte humà. A més, aquest món te forma rodona i està rodejat per un gran oceà en el qual hi habita una serp gegant que impedeix el desbordament d'aquest.
  4. Asgard: És la terra on viuen els Ases, els poderosos déus comandats per Odín. Hi ha varis  edificis meravellosos com per exemple: Bliskirnir, el castell de Thor; el Valhalla, lloc on van els guerrers que moren en combat; i Vingolf, el centre de reunió d les deesses. També s'hi troba el Bifrost, un pont amb forma d'arc iris flamejant que comunica Asgard amb la terra dels homes i el qual és vigilat dia i nit pel déu Heimdall.
  5. Jotunheim: És el món-presó on viuen els gegants de gel i de pedra. Hi ha boscos impenetrables i rius que no es gelen mai per tal d'evitar la seva fuga.
  6. Vanaheim: És el món dels Vanes, els deus de la fertilitat i la prosperitat.
  7. Alfheim: És la llar dels elfs de la llum i està situat sobre Asgard.
  8. Svartalheim: És el món subterrani on viuen els elfs obscurs.
  9. Hel: És el món on van a parar tots aquells que no mereixen acompanyar als deus a Asgard, és a dir, tots aquells que han mort de malalties, del vells, etc. Està situat a sota de Midgard i al seu centre hi ha la illa Naastrand, sobre la qual hi ha una càmera de tortura. A més, al costat hi ha el Naiafarer Nalfgar, el drakkar amb el qual algun dia assaltaran Asgard durant el Ragnarok i està construït amb les ungles dels morts d'aquest món.
Yggdrasyl
Aquests nou mons es van organitzar al llarg de Yggdrasyl, un freixe sagrat que sosté l'univers. Aquest arbre té tres arrels i cada una s'alimenta d'una font d'aigua diferent, una arrel va cap a Asgard, l'altre a Jotnheim i l'altre a Niflheim. L'arrel de Niflheim és atacada pel drac alat anomenat Nightog i per quatre serps. A Asgard, la deessa Urd cura aquestes ferides de freixe. A la font d'aigua de l'arrel de Jotunheim s'hi trova el cap de Mimir, el qual Odín acostuma a visitar perquè coneix el passat, el present i el futur. Pel tronc d'Yggdrasyl s'hi pot trobar un esquirol missatger d'insults entre Traga Caronya (una àguila) i Nightog.


Aquesta és la primera entrada de mitologia nòrdica de tres i la pròxima entrada serà explicant les divinitats nòrdiques. Si us ha agradat aquest estil d'entrada sobre altres mitologies la meva companya Maria en farà una sobre mitologia egípcia. Espero que us hagi agradat i fins aviat!


Paula Sala
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Segons el que has explicat sobre la mitologia nòrdica, he pogut observar que no té massa a veure amb la romana o grega. A més, m'he sorprès ja que no m'esperava que fos tan característica. Però el que t'he d'afirmar és que m'interessa, i espero amb moltes ganes la propera entrada.
Anònim ha dit…
Penso que la teva proposta de comparar dues mitologies diferents és molt original. Moltes vegades, només ens mirem els romans i els grecs, però pel que sembla, amb la teva sèrie d'entrades, ens obriràs els ulls cap a un món mitològic desconegut per a molts. De la mateixa manera, també sembla que la Maria va pel teu camí, però en el seu cas cap a l'egípcia.

Felicitats per les dues!
Unknown ha dit…
Ostres, Ferran, moltes gràcies. Tot i que crec que amb aquesta entrada s'hi emporta tot el mèrit ella, ja que està molt ben explicada i detallada. Realment l'Yggdrasyl sembla un concepte molt difícil d'imaginar, potser més que l'Olimp, en mitologia grega. Una entrada molt interessant!
Carla Erra ha dit…
Em sembla un tema molt interessant i original. Es pot veure que, com ben dius tu, no tenen res a veure l'una amb l'altra. A final es pot arribar a la conclusió que són tant diferents a causa de la seva manera de viure, ja que no tenia res a veure la vida dels habitants de cada lloc. A l'haver de donar una explicació a fenomens completament diferents feia que cada mitologia fos un món propi.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES