EL MITE D'ELECTRA

El mite d'Electra explica la història de la filla d'Agamèmnon, rei de Micenes, i la seva dona, la reina Clitemnestra, germana d'Helena de Troia. Agamèmnon i Clitemnestra tenien un altre fill més jove, Orestes, i una altre filla que es deia Ifigènia. Ifigènia, segons explica Homer a La Ilíada, va ser sacrificada pel seu propi pare a canvi de protecció en el seu camí cap a Troia.
Després de la fugida d'Helena amb Paris, Agamèmnon es va embarcar rumb a Troia i allí va romandre assetjant la ciutat fins que finalment es va poder fer amb ella després de colar dins el famós Cavall de Troia. Deu anys va durar el setge. Mentre la reina Clitemnestra va ser seduïda per l'ambiciós Egist i es van convertir amants.
Rèplica del cavall de Troia
Però el rei va tornar i va prendre possessió de casa i del seu regne. Quan van tenir ocasió, Egist va assassinar a sang freda a Agamèmnon per eliminar com a obstacle en el seu camí cap al poder. Clitemnestra va ser el seu còmplice. Electra va ser testimoni i en el seu interior va començar a créixer l'odi cap a Egist, però sobretot cap a la seva pròpia mare per haver-li arrabassat al seu pare.
Clitemnestra amb Egist a punt de matar Agamèmnon de Pierre Narcisse Guérin

Des d'aquest moment Electra no va viure sinó esperant el moment en què pogués venjar la mort d'Agamèmnon. Va protegir al seu germà enviant-li llunt, al amuntanya Parnàs, sota la protecció del rei Estrofi, fins que tingués edat suficient com per reclamar el tron i executar la seva venjança.
El dia va arribar, uns anys després, quan Orestes va tronar ja convertit en adult i va aconseguir colar.se al palau reial després d'haver fet creure a tots que havia mort. EL seu objectiu era acabar amb Egist i Clitemnestra i reclamar el seu lloc com a successor legítim del seu pare. Així ho va fer, però la visió de la seva mare morta amb el seu punyal al pit el va empènyer cap a un estat de bogeria que ho va fer fugir i, segons expliquen alguns autors clàssics, refugiar-se al temple de l'Oracle de Delfos turmentat per les Fúries.
Els remordiments d'Orestes de William Adolphe Bouguereau
Expliquen les diferents versions d'aquest mite que Orestes va ser perdonat pels propis déus ja que la seva venjança va ser el punt final de la injustícia comesa contra els germans. Un temps després Electra va casar amb Píladas, fill del rei Estrofi i amic de confiança d'Orestes durant la seva infantesa a l'exili.



Varnpreet Kaur
1r Batx

Comentaris

Angie Pérez ha dit…
D'aquest mite en sorgeix la versió femenina del complex d'Èdip, terme que va posar de moda el psicoanalista Carl Gustav Jung (01875-1961) i segons el qual s'explica que les nenes en la infantesa idolatren al seu pare i rebutgen a la seva mare amb un rerefons sexual cap al gènere masculí i la figura del seu pare.
Helena ha dit…
Agamèmnon i el seu fill eren homes molt sàdics! Capaços de matar a aquells a qui en teoria estimen, com ara la seva filla en el cas d'Agamèmnon, o el seu pare en el cas d'Egist: ho trobo un acte de molta sang freda. Amb aquest mite, ple de venjança, odi, i set de poder, s'hi descriu una família els quals no podran arribar a ser estimats uns pels altres. No existeix el perdó d'aquell que t'odia perquè sí. Molt bona entrada!
Unknown ha dit…
Els mites grecs estan plens d'assassinats a sang freda. Personatges com Egist, Clitemnestra o Orestes fan que la mitologia estigui plena de sang i fetge. Tot i així, tal com podem veure en aquesta entrada, ens poden servir com a exemple per una patologia com la del complex d'Electra. Una entrada molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES