21 de maig de 2018

MÓN FUNERARI A L'ANTIGA ROMA

Morir-se a Roma era un acte molt significatiu, fossis pobre o ric.

El culte fúnebre també tenia unes pautes normatives a seguir, com era de costum a Roma. 

El parent més proper al difunt li feia un petó i rebia el seu últim alè, amb el qual es creia que l'ànima abandonava el cos, després li tancava els ulls i li posava una moneda a la boca, el ritual dictava que es procedís a la conclamatio és a dir, pronunciar tres vegades el nom del difunt. 

Després es col·locava el cos del difunt sobre el sòl per rentar i ungir-lo en olis i si el difunt va tenir en vida un alt càrrec, era vestit amb la toga d'aquest càrrec i amb una corona de llorer on a vegades podia ser d'or, i els ciutadans corrents s'embolicaven en senzilles togues.

Els funerals a l'antiga Roma se solien celebrar de nit i vuit homes transportaven la llitera del cadàver que anava en una caixa de fusta. A més, es duia a terme l'elaboració de la màscara mortuòria, on aquestes màscares eren guardades en un lloc de tota casa romana com a forma de record.

Les cendres dels romans il·lustres es dipositaven en tombes molt elaborades a banda i banda de les carreteres que surten a la cuitat, i sovint adornades amb jardins. Els enterraments s'havien de fer fora de la cuitat, tot i que, hi havia excepcions per a determinades persones com per exemple els emperadors, com Juli Cèsar que va ser enterrat al fòrum. 

Els pobres que no tenien familiars i/o coneguts, eren enterrats al turó de l'esquilí, on també era l'abocador de la cuitat de Roma. 

Tipus de tombes
    - Tombes simples

- Sarcòfag: Recipient llaurat de pedra, de fusta o de plom per al difunt.
- Tomba a dues aigües o caputxines: Consisteix a cobrir el cos del difunt amb tègules plenes disposades en forma de triangle.
- Urna cinerària: Es dipositen les restes o les cendres del difunt a l'interior d'un recipient ceràmic que és enterrat.

Tomba a dues aigües

- Tombes monumentals

- Moments turriformes: Construcció de planta quadrada sobre un podi esglaonat i decorada amb relleus i estructures. 
- Pilars estela: Base escalonada on s'alça un pilar amb rematada en forma de capitell, que serveix de base per a una estructura.
- Mausoleus: Llocs monumentals d'enterrament col·lectiu familiar. 
- Catacumbes: Enterraments col·lectius paleocristians senzills. 
- Abocadors: Van servir de fossa comuna per a la gent més pobra que no disposaven de familiars i/o coneguts. 
- Columbari: Grans estructures rectangulars alineades en files regulars horitzontals o verticals que albergaven més de mil urnes. 


Columbari de Vila-rodona
Judit Osuna
1r Batx 

9 comentaris:

Marta Orte ha dit...

És sorprenent com de diferents són els cultes fúnebres a Catalunya i a la gran part d'Europa en comparació amb l'Antiga Roma. Abans, el procés era molt més llarg i requeria moltes fases a seguir. Avui dia, el procés és molt més curt. Tinc un dubte, però: algunes de les tombes que has esmentat, com per exemple l'urna cinerària o el monument turriforme, què feia que s'utilitzessin aquestes i no unes de distintes?

Maria Erra ha dit...

Quan vam anar a Tarragona amb tots els companys, a mi em va tocar explicar la Necròpoli. Vaig llegir coses sobre diferents tipus de tombes, però amb la teva entrada m'ha quedat tot molt més clar. Una entrada molt interessant.

Martina Vilar ha dit...

La veritat és que la mort era un acte que significava molt pels romans, per això, els funerals donava molta importància en aquella època. Molt bona feina!

Preet Kaur ha dit...

És molt interessant veure com cada cultura té diferents rituals per acomiaden els seus familiars o amics propers. Hi ha de tot a per tot arreu, alguns pensen que la mort no és gaire significant però en aquest cas podem veure que pels romans era una de les coses més importants a la vida.

Paula Sala ha dit...

És curiós la quantitat de condicions que s'havien de dur a terme per poder enterrar a un difunt de manera digna segons a l'antiga Roma. Una entrada molt interessant!

Silvia Pampliega ha dit...

M'ha sorprès el fet que hi donguessin tanta importància a la mort i sobretot, a la seva celebració, per això tot aquest seguit de condicions...
Interessant entrada!!

Helena ha dit...

Suposo que actualment s'ha escurçat el procés del culte fúnebre perquè mor molta gent freqüentment i a les empreses els hi interessa atendre el màxim de clients possible. Sona molt fred i per aquesta raó recolzo aquest procés del funeral molt més llarg i simbòlic ja que ho trobo molt més sentimental. A mi també m'agradaria que adornessin la meva tomba amb jardins. Molt bona entrada!

Alba Le Riera ha dit...

És curiós veure com la gent d'aquella època feia de la mort un ritual bonic. Així aconseguien superar la mort d'un amic o familiar més ràpidament, ja que despedir-lo bé és una part important a l'hora de superar una pèrdua. Una entrada molt interessant.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Fins i tot a l'hora de morir hi havia classes socials! Com podien permetre que la gent fos enterrada a un abocador.
Més o menys hem conservat la mateixa tradició a l'hora d'enterrar la gent però hi ha coses com la de fer un petó al mort que mai havia sentit. Molt interessant!