EL NAIXEMENT D'AFRODITA

Afrodtia és una de les deïtats més antigues i posseeix nombroses equivalents: Inanna en la mitologia sumèria, Astarté en la sirià-palestina, Turan en l'etrusca, Ishtar a la mesopotàmica, Venus a la romana i Freia en la nòrdica. Té paral·lelsimes amb deesses indoeuropees  de l'aurora, com ara Ushas o Aurora. Però la seva popularitat sorgeix de la mitologia grega, com a deessa de l'amor i la bellesa, famosa per haver sorgit de l'escuma del mar.

En el llibre V de La Ilíada, Homer ens regala una altra versió sobre l'origen d'aquesta deessa. Segons ell, era filla de Dione, la deessa oracular original en Dódona. Dione sembla equivalent a Rea, la Mare Terra, a qui Homer va traslladar a l'Olimp. Una vegada que el culte Zeus va haver usurpat l'oracle-roureda de Dódona, alguna poetes ho van tenir per pare d'Afrodita.

Naixement d'Afrodita de Sandro Botticelli (1455-1510)

No obstant això, el nom Afrodita vol dir "nascuda de l'escuma", ja que aquesta és la versió més "acceptada", i la preferida de tots els artistes que l'han representat. El seu origen remet el mite de la creació de l'olímpic. Gea era la mare Terra d'on havien sorgit totes les races divines. Només ell va engendrar a Urà (el Cel), i es va unir amb ell per donar a llum als Titans, als Ciclops i als Hecatonquirs. Però Urà odiava a tots els seus fills, de manera que els va obligar a viure en les profunditats de la seva mare. Un dia ella va decidir alliberar-los i els va demanar que es vengessin del seu pare, però tots li tenien massa por. Només el menor, Cronos (el temps) va acceptar la tasca i Gea i va lliurar una falç d'acer. A la nit, quan Urà va cobrir a Gea per unir-se amb ella, Cronos va tallar els genitals, i la sang i el semen d'aquest van caure el mar, on va comenar a formar-se l'escuma que va donar vida a Afrodita. 

Va portar més tard la seva divina presència fins a l'illa de Citera; però com li va semblar una illa molt  petits, es va traslladar al Peloponès, per després establir-se definitivament a Pafos, Xipre, on continua sent el principal lloc on se l'adora.

Afrodita no va tenir infància. Es diu que va néixer adulta, núbil i infinitament desitjable. De vegades, se la presenta vanitosa, malhumorada i susceptible. La veritat és que és protagonista de desenes de mites, i en ser d'una generació anterior a la de Zeus, és la més gran dels déus olímpics.

A causa de la seva immensa bellesa tenia molts amants, entre ells es troben Ares, Hermes, Adonis i Anquises. 

Encara que usualment es fa referència a Afrodita com a "la deessa de l'amor, cal assenyalar que no era de l'amor en el sentit cristià o romàntic, sinó específicament eròtic (atracció física i sexual).

Varnpreet Kaur

1r Batx