CRISIP

VIDA

Crisip de Soli fou un filòsof grec estoic nascut a Cilícia nascut el 279 a.C. i mort entre el 208 i el 204 a.C. Durant la seva vida va freqüentar Atenes, concretament es va ajunta amb cercles platònics a la Acadèmia Nova platònica i va publicar alguns texts d'acord amb el seu pensament, tot i que més tard la va abandonar per que no concretava amb la teoria del coneixement platònica. I va seguir a Cleantes, filòsof grec estoic de l'Àsia Menor, fins a l'escola de Zenó de Cítion a Stoa, o dit d'altre manera Pòrtic, l'escola dels estoics que rivalitzava amb els platònics i on ell mateix va succeir  Cleantes que era un dels escolars cap al 230 a.C. Se sap que va escriure 705 obres però no se'n conserva cap. Es dedicava a desenvolupar les tesis de Zenó de Cítion i es  basava en la lògica megàrica, la lògica dels mestres en l'art de discutir, en el qual basaven un dels seus estudis(l'art). 

Va destacar en el terreny de la lògica i la seva teoria del significat tot i desenvolupar també teories d'ètica i física. Treballava tant en aquests conceptes, de fet es diu que mai sortia de casa sense haver escrit 500 línies cada dia, que finalment el van considerar com al segon fundador de l'estoïcisme per les seves aportacions. Apart es va convertir en l'autor al qual se li deu la fama posterior de l'escola. 

Crisip de Soli (279a.C.-208/204a.C.)

OBRA

En el camp de la lògica i en el de la epistemologia treballa amb les teories de les representacions catalèptiques: una teoria desenvolupada pels estoics sobre la concepció conceptual de la sensació, per ells aquestes són l'acte de l'enteniment pel qual s'aprèn l'objecte i alhora l'acte pel qual l'objecte s'imprimeix en l'enteniment. Per tan la presència de l'objecte del coneixement i la conformitat de la representació amb el mateix objecte es confirmen segons els estoics; Crisip criticava el treball dels estoics en aquest mateix camp. També treballarà amb la teoria del lekton: teoria que descriu l'expressable com a allò que és revelat pel so i gravat com a subsistència en el pensament i que parla dels quatre incorporis, el buit, el lloc, i el temps. 

En aquesta teoria per explicar la realitat distingeixen entre el significant(el so), el significat i l'existent(l'objecte extern). I Crisip mateix desenvoluparà la teoria del significat, en que ell distingirà entre significant i significat, per ell el significant era l'aspecte sonor, la imatge acústica que s'oposa al concepte, la petjada psíquica, i diu que el significat és el concepte, el contingut del signe lingüístic, el resultat de la seva posició en el sistema. Més tard combatrà les tesis de Diodor Cronos que volien reduir el possible al real i dictarà el seu concepte de la realitat, més complex que el d'alguns filòsofs anteriors. Apart ell distingirà entre la necessitat absoluta, regida pel destí i les lleis físiques, i la relativa, controlada per les lleis humanes, segons les seves creences del destí i la physis. Defensarà la concepció determinista de la física estoica i l'existència d'una possibilitat d'elecció lliure que permet al savi seguir la seva voluntat  marcada pel destí. Apart explicarà l'existència del mal justificant alhora la de una divinitat bondadosa per justificar l'existència dels termes mal i bé com a necessaris l'un per l'altre de manera que si un no existeix l'altre seria eliminat naturalment.

Àlex Pujalt 
1r batx