El mite de les sirenes parla d'unes criatures que tenen el do de la música i poden cantar de manera tan bonica i hipnòtica que fan fallida la voluntat dels homes. Tot i això, el seu cant condueixi fins a la mort. Per això els enganys fatals se'ls anomena "cants de les sirenes".
El mite de les sirenes va ser uns dels més antics i dels més versionats. Va formar part a diferents mitologies de cada país en el món i que apareixen representats en objectes molt antics. Fins i tot dona aparició i consolidació de les faules greges.
Les sirenes eren peixos de la cintura cap avall, aus al tors i tenien cap de dona, gairebé amb uns cabells molt llargs. De mica en mica es va anant modificant fins a acabar anomenat com meitat peix i meitat dona.
Es creia que en principi que les sirenes representaven les animes dels difunts o essers que conduïen les animes fins a l'inframon, però Hermes ho va canviar el seu paper. Tot i això, les sirenes sempre han tingut un vincle amb la mort, per això els mites que surten les sirenes van relacionats sobre la mort i el misteri.
La Sirenita de Copenhague, Advard Eriksen, segle XX
Les sirenes habitaven davant de l'illa de Sorrento. La seva principal característica era la seva veu bellíssima que atrau fascinats els homes. La seva veu era tan perfecta i bella que els mariners els escoltava hipnotitzats. Embruixats, els mariners seguien les seves veus i saltaven dels seus vaixells fins a finalment ofegar-los fins a la mort. Si no aconseguien utilitzar el seu poder hipnòtic sobre els homes que les escoltaven, qui havia de morir era una.
Ulisses i les sirenes, d'Herbert James Draper (1909)
L'episodi més destacat del mite de les sirenes va ser quan Odisseu, o Ulisses, torna a casa després de la Guerra de Troia. Advertit dels poders que portaven les sirenes, i aconsellat per Circe, va ordenar a tota la tripulació que es tapessin les seves orelles amb cera, per no poder escoltar les melodies hipnòtiques de les sirenes. Mentre Odisseu es va lligar el pal del vaixell, indicant als mariners que no el deslliguessin, encara que els ho supliqués.
El vaixell passa per territori de les sirenes i Odisseu vas suplicar perquè el deslliguessin, però els mariners no li va fer cas. Així doncs, vas aconseguir travessar sense cap mena de perill. Complint la seva missió, van lliurar la vida de Partènop on va ser arrossegat fins a la costa i en honor seu s'hi va implantar una ciutat que portes el seu nom. Més tard aquesta va acabar anomenant-se Nàpols
Fotografia de la ciutat de Nàpols
Per més informació, el vídeo ensenya com eren les sirenes i com han anat revolucionant fins a l'actualitat
Sempre he escoltat coses de les sirenes, però realment mai he pensat que tinguessin cap relació amb la mitologia. És molt interessant saber que les sirenes són relacionades amb la mort i el misteri i com tan sols amb el seu cant és mortal. Bona entrada!!
Una entrada interessant, penso que és un dels mite que generalment tothom més o menys coneix, potser no tan amb detall, però que les sirenes canten i enamoren al que porten els vaixells fins que aquest acaben naufragant, ja que amb la veu que tenien i els seus cants eren tan dolços que acabaven enamorat i tot això comportava que naufraguessin. Bona entrada!
Interessant... Les sirenes han set representades en el món dels dibuixos animats d'una manera positiva, llegint aquesta entrada, entens que les aparences enganyen, no tot lo bonic es bo, ja que aquests éssers son tramposos i perillosos. Bona Entrada!
No tenia idea que les sirenes estaven relacionades amb la mitologia grega. Tal com expliques, les sirenes sempre han estat relacionades amb la mort dels mariners. Un exemple que crec que tothom sap és la pel·lícula de Jack Sparrow on les sirenes es posen a cantar i alguns marines es tiren a l'aigua acabant morint. Podem veure com són molt belles, però els seus cants porten a la mort.
El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví. Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc. Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...
Aquesta llegenda sobre la fundació de la ciutat Roma. Comença en la ciutat Alba Longa amb Numítor i el seu germà Amuli. Amuli va destronar a Numítor del tron, i per tal que no tingués descendència va condemnar a la seva filla, Rea Sílvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de romandre verge. Tot i això, Mart, el déu de la guerra, va tenir amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Aquests, en néixer, per tal de no ser assassinats, els van deixar al riu Tíber en una cistella, la qual els va portar quasi a la desembocadura del mar. "Luperca" , museus Capitolins Una lloba anomenada Luperca, va trobar els bessons i els va alletar refugiats en el mont Palatí, fins que Faustos els va trobar i portar a la seva cabana. Faustos i la seva dona Laurèntia, van criar els bessons els quals quan es van tornar dos joves forts i inseparables. Un dia Rem es va enfrontar amb els pastors de Numítor, els quals el van fer presoner i el van portar al rei. Mentrestant, Ròmul, que estava tor...
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic. Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Comentaris