LA GUERRA DE TROIA

LA GUERRA DE TROIA 

La ciutat de Troia es trobava situada al nord-oest d'Àsia Menor, prop de l'estret que separa el Mediterrània (el Mar Negre). Havia estat fundada per Dàrdan, un fill de Zeus, i Apol·lo i Posidó havien construït les seves muralles.

Les causes de la guerra cal que les busquem molt abans. A la boda de l'heroi Peleu amb la deessa Tetis. Tots els déus van ser invitats a la celebració; tots menys, Eris, deessa de la discòrdia, que en venjança es va esmunyir en ple banquet i va llançar-hi una poma d'or amb la inscripció "Per a la més bella". Immediatament tres deesses: Hera, Atena i Afrodita, van reclamar la poma. 


                                           Poma d'or, Jacob Jordaens (1633)

Zeus va elegir el jove príncep troià Paris perquè fes de jutge en la competició. Va dir-li a Hermes que portés les tres deesses al mont Ida, on Paris pasturava els ramats del seu pare. Paris no sabia a quina de les tres elegir, i per aiò cada deessa li va prometre un desig si l'escollia: Hera, el govern d'Àsia; Atena, la glòria a la guerra; i Afrodita, l'amor de la dona més bella. Paris va elegir a Afrodita i les altres dues deesses van jurar venjar-se. 

                             Judici de Paris, Enrique Simonet (1904)

Un any més tard Paris va acompanyar el seu germà Hèctor a Esparta. Allí va ser on va conèixer Helena, filla de Zeus i esposa del rei Menelau. Paris va seduir a Helena amb ajuda de la deessa Afrodita i se la va endur d'amagat a Troia. Quan Menelau va descobrir que se l'havia endut d'amagat, li va demanar ajuda a Agamèmnon, rei de Micenes, Que va fer una crida a tots els herois grecs per defensar l'honor de Grècia. La majoria de guerrers grecs van atendre a l'atenció de Micenes, altres no. Ulisses, es va fer el boig, però definitivament va ser descobert i obligat anar a combatre a la guerra contra els troians. 

El millor guerrer de tots va ser Aquil·les, fill de Tetis i Peleau. Havia estat educat pel centaure Quiró i el seu cos era resistent a cops de fletxes i espasses, ja que la seva mare l'havia banyat a la llacuna estígia de petit; però tenia un punt feble, el taló, per on Tetis el va agafar mentre el banyava i per això no s'havia mullat. Aquil·les va anar a la guerra sabent que moriria allà.

La guerra va durar 10 anys. Els grecs any darrera any intentaven assetjar la ciutat de Troia, però les seves muralles ho impedien. L'exèrcit dels troians el comandava el príncep Hèctor, ja que el rei Príam, era massa vell per poder combatre'l. 

El novè any de guerra és va produir una disputa de l'exèrcit grec entre Agamèmnon el qual li va prendre una presonera anomenada Briseida a Aquil·les. Així que a causa d'aquest petit conflicte Aquil·les es va negar a lluitar. Els troians van aprofitar aquest conflicte i van atacar els grecs. Finalment Pàtrocle es va enfrontar en duel amb Hèctor, així va ser la mort de Pàtrocle. Aquil·les en assabentar-se de la seva mort, tot ple de ràbia i ira, va jurar matar-lo per venjar-se del seu amic. Uns dies més tard, és va tornar a fer un duel entre Hèctor i Aquil·les davant les muralles de la ciutat de Troia. Aquil·les va derrotar a Hèctor i un cop mort el va lligar a un carro i el va arrossegar diverses vegades al voltant de la ciutat perquè tothom ho pogués veure. 

Aquil·les no va acabar de veure la guerra, ja que ls troians li van fer una emboscada i paris amb venjança de la mort del seu germà el va ferir amb una fletxa en el taló i poc després va morir. Paris dies després també va morir per Filoctetes. Amb la seva mort Helena era lliure de tornar amb l'exèrcit grec amb el seu espòs Menelau, però ni ella, ni els guerrers troians volien que tornés. 

La guerra ja havia durat 10 anys i les muralles de Troia seguien intactes. Atena va donar un consell els grecs, Ulisses va fer construir un cavall gegant de fusta amb la intenció de fer-lo servir per entrar a dintre les muralles. Dins s'hi van amagar Ulisses, Menelau i altres herois guerrers. Van deixar el cavall abandonat a la platja mentre Agamèmnon portava l'exèrcit a una illa propera per amagar-se. Així dons, quan els troians van trobar el cavall, van pensar que es tractava d'una ofrena a Posidó perquè ajudes els grecs a retornar a casa. Immediatament, el van introduir a la ciutat i van començar a celebrar la victòria. 

  Cavall de Troia

Un sacerdot anomenat Laocoont va intentar advertir els troians del perill que suposava aquest gran monument però dues serps gegants enviades per Atenea el van matar. Els déus havien decidit que Troia havia de caure i res no ho havia d'impedir. De nit els guerrers amagats dins del cavall van sortir i, després de matar els guàrdies, van obrir les portes a l'exèrcit grec. La ciutat va ser sotmesa a un cruel saqueig: els grecs van saquejar els temples, van matar a Príam i a la majoria de la població. Menelau va recuperar a Helena mentre les troianes eren repartides com esclaves. Uns pocs troians van aconseguir escapar encapçalats per Eneas que amb el seu pare a les espatlles va fugir per el mar d'Itàlia. 


                    Troia en flames, Johann Georg Trautmann (1713-1769)

Rut Lagonigro

1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt bona feina! Voldria afegir que hi ha moltes versions sobre la Guerra de Troia. Una de les versions de les quals m'han explicat és que, Enees va poder fugir de Troia gràcies, els missatges que rebia de la seva mare Venus, on deia que havia de marxar d'allà per anar a governar la ciutat de Roma. Per això va fugir amb el seu pare, el seu fill, la seva dona i altres seguidors seus de la ciutat.
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Però tinc una pregunta, perquè en el casament de l’heroi Peleu amb la deessa Teti van convidar a tothom menys a Eris?
Anònim ha dit…
Molt interessant, deixem dir que jo vaig llegir una versió on el Cavall de Troia no era una ofrena a Posidó per part dels grecs, sinó més aviat un regal en mostra de pau, per així simular el seu rendiment.
Guillem Vivet ha dit…
Molt bona entrada, jo també vaig fer una entrada sobre la guerra de Troia. Crec que has fet un molt bon treball!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES