CRONOS

Cronos és el fill menor de Urà i Gea. Pare de Zeus i dels seus germans, va ser considerat el déu del "temps humà", és a dir, dels calendaris, de les estacions i de les collites. Cronos va destronar el seu pare, i tot seguit va governar durant la mitològica edat dorada fins que fou destronat per els seus propis germans. 

El seu nom ve de "el tallador", motivat per l'acció de "tallar el cel". A Cronos se'l sol representar amb una falç o amb una dalla, la qual utilitzà per castrà i destronar el seu pare Urà. 

Hi han un munt de mites sobre Cronos, un dels més famosos és el castrament en el seu pare Urà:

Cronos guardava un gran rancor al seu pare Urà, ja que aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea degut a que després d'haver engendrat els seus fills, els retenia en els pits de la seva mare i no permetien que veiessin la llum. Gea va crear una falç i va reunir a Cronos i els seus germans per convenci'ls  de que matessin el seu pare Urà. 

Només Cronos va acceptar, així que Gea li va donar la falç, i lva posar una trampa en què participaven els seus germans per matar a Urà. Quan Urà es va trobar a Gea i la resta dels seus germans, aquests el van immobilitzar, seguidament Cronos va arribar amb la falç i el va castrar. De la sang dels seus genitals van sorgir els gegants, les Erinies i les Meliades. Cronos va llançar la falç al mar, i els genitals d'Urà. Al seu voltant va sorgir espuma, i posteriorment sorgí Afrodita. Després de derrotar a Urà, Cronos pujà al tro al costat de la seva germana Rea. El regnat de Cronos es va denominar com l'edat dorada, ja que la gent no necessitava normes ni lleis, perquè tots feien el correcte i no existia la immoralitat. 

Quan Zeus va créixer, va enverinar Cronos amb un verí que li havia donat Mites, perquè regurgitessin els fills que estaven en el seu estómac. Finalment hi va haver la guerra anomenada Titanomàquia, en que tots els fills de Cronos amb ajuda de Ciclops, i més. Van derrocar a Cronos, el qual va ser empresonat, i posteriorment alliberat per Zeus.

Cronos castrant el seu pare Urà, Giorgio Vasari, 1564

Poc després la història es va repetir. Cronos va saber gràcies a Gea, que estava destinat a ser derrocat per un dels seus propis fills, tal i com ell havia fet amb el seu pare. Cronos havia tingut diferents fills amb Rea, Demèter, Hèstia, Hera, Hades i Posidó. Així que tal i com naixien els seus fills, se'ls menjava perquè no poguessin fer el mateix que amb ell va fer el seu pare. Quan havia de néixer el sisè fill, Zeus el va criar en secret en l'illa de Creta, i Rea li va lliurar a Zeus una pedra envoltada de bolquers, per semblar Zeus. i Cronos se'l va empassar pensant-se que era Zeus. 

La caiguda dels titans, Corneelis van Haarlem

A continuació us deixo un vídeo que aprofundeix molt més sobre Cronos:


Biel Font 
1r Batx 

Comentaris

Lídia Poyato ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant. Hi ha un curiositat que voldria afegir. Tal i com has dit, Rea va criar a Zeus en l'illa de Creta, però hi ha un mite que explica que va ser una nimfa qui el va cuidar més en aquell illa. Aquesta nimfa es deia Adamantea.
najlae.amazian ha dit…
Molt bona entrada. Realment m'ha impressionat molt que Cronos és menges als seus fills per tal que no li poguessin treure el tron. Però Per què el seu pare Urà els retenia en els pits de la seva mare sense poder observar-la llum del sol?
Duna Garcés ha dit…
M'ha agradat molt! Tal com has dit, Cronos no va menjar-se a Zeus, i quan el seu fill va créixer, va protagonitzar una guerra anomenada "Lluita de Titans".
En aquesta, Zeus i els seus germans (entre ells, Hèstia i Dèmeter) anaven en contra de Cronos i la resta de Titans (entre ells, Rea i Tetis).
Clàudia Dot ha dit…
Una entrada molt ben explicada.
Una informació que podriem afegir és que hi han diferents versions de com Zeus va ser criat, i algunes d'elles són:
Es diu que va ser criat per una cabra anomenada Amaltea, també es diu que va ser criat per una nimfa anomenada Amaltea o fins i tot es diu que va ser criada per la seva àvia Gea.
Queralt Marsal ha dit…
Molt ben feta l'entrada, molt completa. Només vull afegir una curiositat: si et mires la relació entre Urà i Gea en una perspectiva moderna, es pot considerar que és una història feminista: Gea derrotant el seu acusador, Urà.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE