L'AMFITEATRE ROMÀ
Un amfiteatre és una gran edificacció descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana; és a dir la classe social baixa; generalment pobre però amb llibertat (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea). L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere).
Amfiteatre Tarragona |
Parts d'un amfiteatre romà |
L'amfiteatre fins al temps de Cèsar no es coneixia a Roma. El primer amfiteatre va ser de fusta i va ser el resultat de dos teatres fusionats; d'aquí el nom. En la època de August es va construir el primer amfiteatre de pedra i durant el temps de Vespasia i Titus, un segle més tard del primer amfiteatre de pedra, és quan construeixen el més famós de tot Roma degut a la seva grandària i el seu bon estat de conservació; l'amfiteatre Flaví o Colosseu.
Colosseu Romà |
Les activitats que es duien a terme en els amfiteatres eren diverses:
- La lluita entre gladiadors
- Espectacles amb feres
- Naumàquies
1. La lluita entre gladiadors:
Les lluites entre gladiadors ja existien des de l'antiga Roma, als seus inicis es duia a terme a l'aire lliure, més tard al circ i a l'època de Cèsar es començaren a dur a terme en els amfiteatres.
Les lluites consistien en agafar esclaus o presoners de guerra i fer-los combatre entre ells per parelles o grups.
Quan un gladiador era vençut o ferit; per tant es trobava tombat a terra, el públic era el que decidia que se'n feia d'ell, si feien voleiar els mocadors el presoner era salvat de la derrota i se l'enduien i el curaven pel proper combat (La sort del vencedor), en canvi si el públic feia el pollicem vertere, és a dir posar la ma closa i el polze estirat i indicant cap abaix, el gladiador automàticament havia de ser mort.
Lluita de gladiadors |
2.Espectacles amb feres:
Els espectacles amb feres s'originen ens els darrers temps de la república i durant l'imperi quan es posen de moda els espectacles anomenats venationes que consistia en exhibir animals exòtics, enfrontar-se gladiadors i feres o simplement feres contra feres. Els animals eren portats de Àfrica o Àsia i eren tancats en els soterranis del mateix amfiteatre. Els animals que utilitzaven per aquests espectacles eren lleons, panteres, tigres, rinoceronts, elefants, etc.
Perquè les feres fossin ferotges a l'hora de sortir a la arena el què feien era deixar-los dies abans de treure'ls sense menjar per tal de que quan sortissin a la arena es volguessin menjar al rival.
Escena de la pel·lícula de Ridley Scott "Gladiator" on es mostra la lluita entre fera i gladiador |
3. Naumàiques:
Les naumàiques eren combats navals que es representaven espòradicament com a espectacle en un llac artificial o amfiteatre sense dependències subterrànies (fossae). En aquest cas s'omplia l'arena d'aigua i després apareixien els contendents en naus petites i simulaven un combat naval.
1r batx
Comentaris