LA MÚSICA A L'ANTIGA ROMA
Roma no va aportar massa a la música grega, ja que, tot i que van conquerir els seus territoris, la cultura grega sempre va ser més important. Però Roma va ser important per què adaptava la música grega al seu caràcter. Tots els que feien música eren respectats a tot l'imperi per molt que alguns polítics volien moderar la música deixant-la tocar en determinats moments del dia.
Entre aquests virtuosos, destacaven els grecs com: Terpnos, gran citarista (mestre de Neró,) Poló i Mesomedes de Creta, entre d'altres.
En l'origen de Roma, apareixen els ludions, actors d'origen etrusc que ballaven al ritme de les tibiae, un tipus d'oboè, instrument semblant al aulos grec, de vegades acompanyat de cant vocal.
(Un dels ludions tocant la "tympanum")
Més tard, amb les conquestes romanes, la música s'enriqueix gràcies a les aportacions d'Egipte, Síria i Hispània. Tornen a aparèixer la citaròdia, versos recitats amb cítara, i altres vegades, un virtuós tocava la cítara en concert, el que es coneix com citarística. Se sap que hi havia concursos d'aquestes modalitats.
Però potser on millor es pot apreciar el gènere musical és com a acompanyament al teatre, en llocs com circs, teatres i amfiteatres.
Els autors més famosos van ser Plaute, les obres més conegudes són Amfitrió, Els Cautius, El cartaginès i els Menaecmi, i Terenci que va escriure Els Germans, Formió ... que van donar a la música vocal, sobretot, un paper fonamental en les seves obres .
En la tragèdia, el principal autor va ser Sèneca. Entre les obres del filòsof van quedar 14 tragèdies, Medea, Les Troianes i Agamemnon són alguns dels títols.
Comentaris