28 de novembre del 2013

L'ORIGEN DE ROMA

Al cap de poc temps d'haver estat fundada, Roma es va convertir en una gran ciutat i el seu protagonisme ha subsistit fins a l'actualitat. Avui Roma és una destinació turística de primer ordre: cap més ciutat del món ofereix als visitants tantes meravelles monumentals i artístiques. Es podria dir que Roma és un museu. Per totes aquestes raons, Roma és anomenada la Ciutat Eterna.
ELS PRIMERS POBLADORS D'ITÀLIA:

La península Itàlica, va rebre diverses onades de pobladors que, per culpa de la persecució i l'empenta constant d'altres pobladors procedents de l'Europa central i oriental o d'Àsia, es veien forçats a deixar el seus assentaments.

Uns pobladors que ocuparen el nord-oest de la Península Itàlica durant el Neolític van ser anomenats lígurs. Cap al I mil·lenni a.C. hi arribarà, des del centre d'Europa, una altra onada migratòria de tribus indoeuropees: els itàlics o italiotes.

Els itàlics s'assentaren al llarg de la Península Itàlica. Parlaven, probablement amb diferents variants dialectals, la llengua indoeuropea, que, amb els temps, va anar evolucionant i va donar pas a altres llengües.


Al començament del I mil·lenni a.C. trobem també a Itàlia un poble no indoeuropeu i molt civilitzat, els etruscos, procedent de l'Àsia Menor, que es van establir al nord del Laci.
Els etruscos eren un poble industrial i comerciant i van arribar a intercanviar els seus productes amb pobles d'orient i probablement també d'occident. Van assolir la màxima expansió econòmica i política durant la primera meitat del segle VI a.C.

Finalment, a partir del segle VIII a.C. hi van anar arribant colons grecs, que es van instal·lar a les zones costaneres del sud i a Sicília. Les ciutats que van fundar eren essencialment comercials i el conjunt d'aquestes s'anomena Magna Grècia.

Els llatins es van establir a Latium(Laci), un territori de la zona centre-occidental de la Península Itàlica. Aquests es van organitzar formant formant diferents grups socials. Un grup de famílies s'agrupava en una unitat superior, la gens. Un conjunt de gentes, constituïa una tribu. Les diferents tribus llatines tenien un origen comú, parlaven la mateixa llengua i professaven idèntiques creences religioses. La relació entre diverses famílies es duia a terme per mitjà del pater familias, cap de família, que es reunia periòdicament amb els altres patres familias per tractar temes comuns. El poble llatí vivia tranquil·lament a la plana i es dedicava a l'agricultura i a la ramaderia. Però quan els volscos i els eqües van perseguir-los, els llatins es van haver de refugiar en recintes fortificats. Així és com va néixer als monts Albans la ciutat d'Alba Longa, la metròpoli més antiga dels llatins.
Alba Longa
L'ORIGEN DE LA CIUTAT DE ROMA:

Cal buscar-lo en una evolució normal de l'organització del poble llatí. Roma no es va fer en un sol dia, sinó de mica en mica.
Probablement les tribus dels llatins que hi habitaven a prop de la desembocadura del riu Tíber, perseguides pels etruscos que vivien a l'altra banda del riu, es van establir als turons o a les muntanyes més properes on trobaren un refugi immillorable i un punt d'observació dels moviments enemics excel·lent.

El centre geogràfic i estratègic d'aquests llatins devia ser el turó Palatí. Les excavacions arqueològiques han confirmat que les restes més antigues es troben en aquest turó. La zona que ocupaven aquestes tribus llatines era molt desitjada pels pobles dels voltants, sobretot pels etruscos, perquè era un lloc molt estratègic.

Al final del segle VIII a.C., esverats pel risc que comportava l'expansió dels etruscos, que havien ocupat tota la Itàlia central, els llatins i els sabins van formar una unitat política i religiosa, l'anomenada confederació del Septimontium (dels set turons), per defensar-se d'aquest perill real. Per regir els afers de la confederació hi havia un cap, anomenat rex, i un consell de 100 o 300 ancians, que formaven el senat.

El MITE:

Segons la tradició romana , els germans Ròmul i Rem (en llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul el fundador de Roma convertint-se també, en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.

Després de la guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, se li encarrega fundar una nova ciutat pels refugiats.Aquí comença la seva aventura que tindrà una parada important  a Cartago. Quan arriba a Cartago, s'enamora de la reina Dido. El déu missatger Hermes l'avisa de les seves funcions i Enees abandona la ciutat. Dido trista i enfurismada  es suïcida. Anys després el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d'Alba Longa.

Quatre segles més tard, un dels molts reis d'Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar a la seva neboda Rea Sílvia a dedicar-se al culte de vesta. El Déu Mart, va fer mare a la filla de Numítor (Rea Sílvia), donant-li els bessons Ròmul i Rem. Amuli, enfurismat, va ordenar empressonar Rea i que els nens fossin llançats al riu Tíber en una cistella.  Una lloba, coneguda com a Luperca, va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats pel pastor Faustulus i la seva dona Acca Laurèntia.


Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem

Els bessons van descobrir el seu origen i, buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest els va lliurar territoris del nord-oest de Laci. Amb 18 anys van decidir fundar una ciutat on la lloba els va trobar. Discutint pel nom de la ciutat, van decidir que triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. 

Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar amb matar a tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. 




Èlia Miravet
1r Batx 

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Bon treball Èlia. És molt interessant!

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Molt bona entrada! Tots coneixem la Roma actual i creiem saber una mica quin és el seu origen, però la veritat és que en sabem molt poc de l'origen de Roma i ara gràcies a aquesta entrada jo ja en ser una mica més!

Anònim ha dit...

És una entrada molt interessant perquè resumeix molt bé aquest origen fantàstic d'una de les ciutats més boniques que han existit, existeixen i existiran en la història.
Roma és un mite i una realitat al mateix temps, i seria un bon lloc per resumir la història del món occidental que ens ha acompanyat fins els nostres dies.

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts