10 de juny de 2022

PERSÈFONE

Persèfone una dona molt bella, reina de la vegetació, i després es va convertir en la deessa d'Hades. Era filla de Zeus i Demèter. Els dos pares no vivien junts; Zeus vivia amb Hare a l'Olimp, mentre que Demèter habitava a la Terra amb la seva filla.

Persèfone, Dante Gabriel Rossetti
 
La mare feia brollar les llavors de la terra i Persèfone, s'encarregava de mantenir l'equilibri en les plantes. La seva presència feia possible tota la vegetació i feia florir els camps. Vivien molt tranquil·les i adoraven la seva feina, feien florir les flors més boniques de tots el camps i boscos. Però un dia tot va canviar, i Persèfone va ser segrestada per Hades. Mare i filla sempre sortien a fer caminades per apreciar les seves obres i sempre acompanyades per nimfes. Un dia quan passejaven, és van allunyar una mica ja que Demèter va anar a veure una àrea diferents que Persèfone, i va ser en aquell moment quan Hades, déu dels inferns, va aprofitar aquest petit oblit per endur-se a la bella i jove Persèfone. Hades i Persèfone eren la clara definició d'antítesi, ja que Persèfone, com ja he dit era jove, bella, alegra, generosa i dolça. Per el contrari, Hades, era ambiciós, fosc, lligat i interessat per la mort i molt misteriós. Però Hades sempre havia tingut gran deliri per la jove Persèfone i tenia una obsessió en agafar-la i dur-la al seu regne dels inferns.


Hades rapta Persèfone, s. III a.C.
Macedònia, Grècia.


Le nimfes no van poder evitar el fet. Quan es van adonar del que ha passat, les van castigar per negligència, mentre que la seva mare desparada i descossolada seguia buscant-la desesperadament sense tenir resposta, ja que no sabia que era el que estava passant i no tenia idea de a on podia ser la seva filla.

Finalment, Hèli, déu del sol, veu la desesperació de la mare i li explica tot el que ha passat, Demèter enfadada i trista, decideix anar a l'infern a recuperar a la seva filla i durant aquest temps, deixa de florir els camps, els rius s'assequen i les flors es panseixen. Zeus a petició de Demèter va parlar amb Hades perquè retornes a Persèfone amb la seva mare. Aquest s'hi va negar, va jurar que la bella jove viuria per sempre més als inferns. 

Finalment, Hades accepta negociar amb Zeus i permet que Persèfone estigui uns quants mesos a la terra i els altres hauria de viure a l'infern. I és per això que va aparèixer la primavera i l'estiu, és diu que Demèter anava a buscar a l'infern a Persèfone i quan ella tornava a la terra, els boscos tornaven a florir, però quan Demèter havia de tornar a Persèfone amb Hades, les fulles es tornaven fosques i pansides i arribava un fred que tot ho glaçava, la tardor i l'hivern.

Aquest mite perdura fins a l'actualitat ja que a partir del segrest de Persèfone, van aparèixer les diferents estacions de l'any que encara a dia d'avui es mantenen, i que per això moltes cultures comencen l'any al març o la primera estació sempre és diu que és la primavera perquè era quan Persèfone pujava a la terra i tot floria i després dels 3 mesos de primavera i els 3 d'estiu tornava a l'infern i apareixia el fred i la caiguda de les fulles. 

Finalment us deixo un vídeo, on explica en forma de conta il·lustrat el mite de Persèfone. 


Laia Bardolet
1r Batx

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....