2 de juny de 2022

DÈDAL I ÍCAR

Dèdal era arquitecta, artesà i inventor que vivia en Atena. Era famosa ja que ell hi havia contruït el laberint de Creta i per inventar naus de navegació pel mar. Es va casar amb Adriana i va tindre 2 fills, Ícar i Yàpige.

Dèdal tenia un nebot, que era molt més intel·ligent, que s'anomenava Talos. Ell, amb dotze anys va poder inventar la serra inspirant-se en l'espina dels peixos, i per això va sentir enveja en comparar-ho amb el seu fill.

Una nit, Dèdal i Talos van pujar en l'alt d'Acròpolis, que des d'allà podien veure les aus i imaginaven un mecanisme per poder volar. Dèdal va assassinar a Talos empenyin-lo. 

Ícar, Bryan Larsen

Depenen del mite, es diu que després de pensar en el que havia fet, ell i la seva família van marxar a l'illa de Creta per no ser castigats pels atenesos. Allà, el rei Minos els va rebre amistosament i el va ordenar molts treballs per poder quedar-se.

El rei Minos, que per ofendre al deu Posidó, va rebre com a castic que la seva esposa, la reina Pasífae, s'enamores d'un bou. D'aquesta unió va néixer el Minotaure, meitat home i meitat bou.

Per això, el rei Minos va demanar a Dèdal i Ícar construir un laberint amb molts passadissos, i per assegurar-se que no pogués sortís, també va tancar a Dèdal i Ícar. Van quedar atrapats, i amb la desesperació, Dèdal va pensar a fabricar ales amb plomes d'aus i cera d'abella.

Quan ja estaven volen molt a gust, Ícar es va oblidar les advertències del seu pare i va volar més alt, fent que les ales es fonguessin i que caigués al mar i moris.

La caiguda d'Ícar, Jacob Peter Gowy

Dèdal va enterrar al seu fill en una illa, anomenada després Icària. I després de la sort del seu fill, Dèdal va marxar a l'illa de Sicília on va morir.

Però, Dèdal li va advertir al seu fill que no voles tan alt, ja que es podria desfer la cera d'abella amb el sol, ni tampoc tan baix, ja que podien mullar-se i se les faria molt pesades per poder volar.

Nicole Aillon

4t ESO


LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....