22 de juny de 2022

HIGIENE i ESTÈTICA A L'ANTIGA ROMA


La higiene entre els grecs i els romans era molt important, ja que, una gran part del dia la passaven en les termes, on a més de rentar-se, existia la palestra, un espai on hi practicaven diversos esports; el que actualment en diríem sala fitness o gimnàs. Desprès de fer exercici a la palestra, era obvi que els atletes necessitaven una bona dutxa.
    Palestra Romana, Jaciment d'Itàlia.

Per netejar-se be, portaven uns recipients anomenats aríbals lligats a la cintura, on hi guardaven oli perfumat, ja que encara no existia el sabó, l'aplicaven per tot el cos de manera que quedaven ben envernissats. Seguidament, untaven una sorra fina per tot el cos i finalment retiraven la mescla amb un aparell especial fet de metall fi i llarg que rascava qualsevol impuresa o cèl·lula morta del cos.
    aríbal amb oli perfumat

El coneixement de la cosmètica i la aromàtica generalment la bellesa femenina antiga és criticada en els escrits i textos clàssics de Lucià de Samosata, Properci, Ovidi, Horaci, Sèneca, Plini el Vell, Dioscórides, Marcial o Tàcit, parla del maquillatge de pràctica viciosa, "vulgar" i "fraudulenta":

«Qui observi les dones aixecar-se del llit a primera hora del matí, les veurà com a símies. Vet aquí la raó de per què es tanquen acuradament a casa i no es fan veure per cap home. Les dones més ancianes i una fila de serves […] s'esmercen al voltant de la llevadora per millorar amb diversos recursos l'aparença del seu rostre […] Pols de diferents compostos tenen la funció d'aclarir la pell apagada […] Hi ha bols de plata, gerros, miralls i diversos gots similars als de les farmàcies, a l'interior dels quals es conserven substàncies dentífriques o pigments per ennegrir les pestanyes. ‘ Llucià de Samòsata, Amores, 39.

   Secrets de bellesa en l'Antiga Roma.

Tant a la cultura egípcia com a la grega va ser comuna l'existència d'esclaves dedicades en exclusiva a la bellesa dels seus amos, tradició que es va accentuar a Roma amb esclaves altament qualificades en l'art del maquillatge i de la perfumeria.

    Bellesa i cura de les dones romanes.


El maquillatge facial tenia una consistència poc granulosa i es barrejava en plats petits. S'utilitzava com a base la lanolina de llana d'ovella sense desgreixar, el midó i l'òxid d'estany, tot i que actualment el midó se segueix utilitzant als productes cosmètics per suavitzar la pell. Per aclarir el rostre feien servir una base de maquillatge elaborada amb vinagre, mel i oli d'oliva, també utilitzaven les arrels seques del meló o els excrements de cocodril. Com a símbol de la bona salut les dones ressaltaven els seus pòmuls pintant-los en tons vermells molt vius. Per fer-ho utilitzaven sorres vermelles, falguera o cinabri. En altres casos, les alternatives més assequibles eren el suc de les móres o els pòsits del vi. D'altre banda el labial, també en tons vermells molt vius, s'aconseguia amb l'ocre procedent de líquens o de mol·luscs, amb fruites podrides i fins i tot amb mini.

A més, estava molt vista la moda que les dones es marquessin les venes en color blau. Els cànons de la bellesa romana indicaven que la dona havia de tenir g ulls grans i pestanyes llargues. El perfilador d'ulls s'aplicava amb un petit instrument arrodonit d'ivori, vidre, pinyol o fusta, que prèviament se submergia en oli o en aigua. A la societat romana no els hi agradaven les arrugues, les pigues, les taques i les escates a la pell. Així doncs, existien mascaretes de bellesa contra les taques com la de fonoll, mirra perfumada, pètals de rosa, encens, sal gemma i suc d'ordi.

  Els trucs de bellesa de la dona romana




Doae Boussatta
4t ESO

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....