16 de juny de 2022

TORRE DELS ESCIPIONS

L'anomenada Torre dels Escipions és el monument funerari més ben conservat de la Tarragona romana.

Va ser construït a la primera meitat del segle I d.C al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco. Encara que avui la trobem incompleta es tracta d'un típic monument funerari en forma de torre on a dins hi conte una cambra funerària destinada a guardar les cendres dels difunts.  

Es creu que com que en aquella època els romans tenien prohibit incinerar o enterrar els difunts dins la ciutat, aquests ho feien fora de la muralla, normalment al costat de les vies. De tal manera que a mesura que els viatgers s'anessin apropant a la ciutat, es trobarien amb una gran quantitat de monuments funeraris grans o petits demostrant el seu estatus i la capacitat econòmica dels familiars de la víctima. Amb aquests monuments les famílies pretenien que el vianant que passava a prop del monument pogués mantenir viu el record del mort.

Es tracta d'una construcció realitzada amb carreus. Conte una planta quadrangular de 4,47 per 4,72 metres i una alçada conservada de nou metres aproximadament. Per les seves característiques, la Torre dels Escipions és probablement un mausoleu familiar aixecat en record d'un matrimoni o de dos germans, situats a la Via Augusta, pels terrenys de la propietat de la família. Aquest mausoleu s'insereix a la tradició de tombes turriformes anomenades edicles de diversos cossos característics de l'època tardorepublicana i contemporània amb tombes similars conegudes d'Itàlia, la Gàl·lia i el nord d'Àfrica. 

Per la seva decoració escultòrica es creia que aquesta tomba familiar indicava la introducció a Tàrraco dels cultes orientals de la Magna Mater a partir de la perspectiva culta d'una de les grans famílies de la colònia.

A la part central de l'edifici i trobem dos relleus escultòrics representant al déu Atis. A causa de la vestimenta oriental dels dos personatges,ha arribat a portar conclusions errònies i s'han arribat a confondre'ls amb dos soldats interpreta'n-los com els dos germans Escipió, generals i herois romans morts a Hispània durant la segona guerra, segle III a.C. Segons la mitologia, Atis, es tracta d'una divinitat de caràcter oriental lligat al culte de la deessa Cibeles, vinculat a ritus anuals de mort i resurrecció. Era considerat el protector dels difunts. Aquesta es tracta de dues representacions d'Atis com a genis funeraris representats amb vestits i robes orientals amb les mans creuades. Els Atis tenien una capa de revestiment d'estuc que encara avui conserva restes de la policromia vermella. Els colors intensos van ser una de les característiques decoratives del monument.

Al tercer cos superior del mausoleu, a la façana davantera, es pot localitzar un baix relleu de dues figures en peus sota un senzill arc rebaixat; presumptament era la parella de les restes de la qual descansaven a la torre. Podem veure la seva forma gràcies a l'argamassa que recobria. L'arc es repeteix a les dues cares laterals, raó per la qual es diu que la torre estava preparada per acollir successivament diferents matrimonis descendents de la família.

En el conjunt monumental arquitectònic i presidia una inscripció gairebé il·legible que gràcies als epigrafistes han pogut restaurar. Es tractava d'una oració fúnebre desenvolupada en dues línies superposades inserides en el marc d'una tabula ansata. La transcripció diu: " Ornate ea quae linquit opera, es vitae suae rebus positis negligens/unum statuit enim suis epulchrum ubi perpetuo remaneant". La traducció en català és: "Exaltar les obres que va deixar en morir. Oblidant-se'n va erigir per als seus un únic sepulcre on ha de romandre per sempre".


                                           Torre dels Escipions

                                 Part central, relleus escultòrics del déu Atis

Per finalitzar, us deixo un petit vídeo per acabar de completar la informació de la Torre dels Escipions.


Núria González
4t ESO

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....