13 de juny de 2022

CASES EN L'ANTIGA ROMA

Hi havia 3 tipus de cases romanes, depenent de l'estatus social al qual pertanyien. La domus era cases senyorials, més luxoses. La insulae eren cases de gent més pobra, sense tanta comoditat. Per últim, hi havia la vila rústica (rusticae), que se situava al camp i es dedicava a l'explotació econòmica.

La domus constava d'un sol pis, màxim dos. Era rectangular i tenia parets amb poques finestres. La casa es dividia en aquestes parts:

- Uestibulum: és l'entrada principal, i dona a un corredor anomenat fauces.

- Atrium: era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre, excepte una obertura que donava calor i ventilació, i deixava caure l'aigua de la pluja en una bassa que la recollia. En un petit pou al costat es podia treure l'aigua. Originàriament, hi havia una llar de foc i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però al llarg del temps es va eliminar. 

- Tablinum: estava situat darrere de l'atrium, separat per una cortina. Era el despatx on es rebien visites i es guardava l'arxiu familiar. 

- Cubicula: eren els dormitoris i estaven situats al costat de l'atrium.

- Hortus: moltes cases tenien un jardí al llarg de la paret posterior. 

A parir del segle II aC, la domus va patir una revolució, i la part de darrere s'allargà amb noves parts:

- Triclinium: era el menjador i n'hi podia haver més d'un. Per exemple, un d'estiu que dones a fora i un d'hivern més protegit del fred.

- Peristylum: era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen algunes cubicula i altres habitacions. 

Domus, la casa senyorial romana

A Pompeia, la gent amb pocs recursos solia viure en habitacions llogades a la domus. En canvi, en les grans ciutats, s'amuntegaven cases de pisos de lloguer, les insulae. Tenien aquestes característiques:

- Eren més altes que les domus, arribaven als tres o quatre pisos. Per tant, com que les construïen sense cura i amb materials més barats, estaven molt exposats a perills d'ensorraments i incendis. 

- Es construïen al voltant d'un pati interior que permetia la ventilació i il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.

- Tenien molts balcons i finestres, per això res impedia que el soroll del carrer entrés.

- Les cambres eren poques i no tenien un us fix, s'utilitzaven en funció de les necessitats de la família. 


La vila
rusticae era l'edifici central de l'explotació agrícola. Primitivament, era tan sols una cabana d'una sola estança i un pati amb una cisterna per recollir aigua. Posteriorment, es van anar afegint nous espais amb usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, estables, galliners i moltes altres. També hi havia espais per carros, eines, el molí d'oli...



Amàlia García Pous
4t ESO

LA BELLESA A L'ANTIGA GRÈCIA

Els cànons de bellesa són tot allò que com a societat hem considerat "agradablement estètic" i depèn de lloc i l'època varien....