SAFO

En els dies de Safo, John William Godward

Poc se sap amb certesa sobre la vida de Safo, o Psappha en el seu dialecte eòlic nadiu. Va néixer probablement cap al 620 aC en una família aristocràtica a l'illa grega de Lesbos. Per la informació que ens ha arribat els nostres temps, es pot deduir que tenia diversos germans, es va casar amb un home ric anomenat Cercylas i va tenir una filla anomenada Cleis. Va passar la major part de la seva vida adulta a la ciutat de Mitelini, a Lesbos, on portava una acadèmia per a joves solteres. L'escola de Safo era dedicada al culta d'Afrodita i Eros, i va adquirir un gran prestigi com a professora i poetessa.

Safo i Alceus, Lawrence Alma-Tadema (1881)

En l'antiguitat, Safo era considerada una gran escriptora: sovint se l'anomenava "la poetessa", de la mateixa manera que Homer se l'anomenava "el poeta". Plató la va aclamar com a "la desena musa" i es van elaborar monedes i estàtues cíviques en el seu honor. No està clar si va inventar o si va simplement perfeccionar la mètrica dels seus temps, però avui en dia es coneix com a "Sapphic meter".

No obstant això, ha sigut criticada i ridiculitzada pels continguts homosexuals dels seus poemes: els seus poemes dedicats a Eros, el deu de l'amor i de la sexualitat, parlen tant de homes com de dones. Tres segles després de la seva mort, els autors de la Nova Comèdia van categoritzar Safo com a promiscua i lesbiana. Aquesta caracterització es va mantenir, tant que el mateix terme de lesbiana deriva del nom de la seva illa natal. La seva reputació faria que el papa Gregori cremés la seva obra a l'any 1073.

Sappho and Erinna in a Garden at Mytilene, Simeon Solomon

Com que les normes socials de l'antiga Grècia eren diferents de les actuals i es coneix tant poc de la seva vida, és difícil respondre inequívocament aquestes afirmacions. De fet, el concepte de la homosexualitat no existia en la societat grega. Els grecs, per descomptat, sí que reconeixien que la majoria de gent sí que tenia un cert grau de preferència per les parelles sexuals d'un determinat gènere. Tanmateix, a diferència de la modernitat, no veien aquestes preferències com a invariables, i no consideraven la preferència sexual com una part fixa i innata de la identitat.

Els seus poemes es van reunir per primera vegada en nou volums al voltant del segle III aC, però la seva obra es va perdre gairebé en la seva totalitat durant varis segles. Només un dels seus poemes, de vint-i-vuit versos, ha sobreviscut completament, i va ser coneguda principalment per les cites en les obres d'altres autors fins al segle XIX. El 1898, es van descobrir papirs que contenien fragments dels seus poemes. L'any 1914 a Egipte, uns arqueòlegs van descobrir taüts de paper maixé fets amb trossos de paper que contenien més fragments de versos atribuïts a Safo.

Poema de Safo en papir, segle II

Potser el text que millor representa la influència poètica de Safo és el número 31, que descriu els símptomes físics del seu amor de l'escriptora mentre mira la seva estimada parlant amb un home. Aquest poema es conserva a l'obre De Sublimitate (vers el segle I dC), l'autor del qual, tradicionalment conegut com Longinus, el cita com a exemple de l'assoliment d'una gran sublimitat. El mateix èmfasi en el poder aclaparador de l'amor apareix en moltes de les cançons de Safo. De fet, fins i tot quan escrivia en els gèneres més convencionals de la poesia antiga, els seus temes eròtics troben manera d'expressar-se.

31

"Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i  em sento que estic a punt
de morir.

Però tot pot suportar-se, perquè…"

- Dels set cants de Safo, versió catalana de Maria Rosa Llabrés

VERSIÓ EN GREC:

φαίνεταί μοι κῆνος ἴσος θέοισιν
ἔμμεν᾽ ὤνηρ, ὄττις ἐνάντιός τοι
ἰσδάνει καὶ πλάσιον ἆδυ φωνεί-
σας ὐπακούει

καὶ γελαίσας ἰμέροεν, τό μ᾽ ἦ μὰν
καρδίαν ἐν στήθεσιν ἐπτόαισεν·
ὠς γὰρ ἔς σ᾽ ἴδω βρόχε᾽, ὤς με φώναι-
σ᾽ οὐδ᾽ ἒν ἔτ᾽ εἴκει,

ἀλλ᾽ ἄκαν μὲν γλῶσσα ^†ἔαγε^†, λέπτον
δ᾽ αὔτικα χρῶι πῦρ ὐπαδεδρόμηκεν,
ὀππάτεσσι δ᾽ οὐδ᾽ ἒν ὄρημμ᾽, ἐπιρρόμ-
βεισι δ᾽ ἄκουαι,

^†έκαδε μ᾽ ἴδρως ψῦχρος κακχέεται^†, τρόμος δὲ
παῖσαν ἄγρει, χλωροτέρα δὲ ποίας
ἔμμι, τεθνάκην δ᾽ ὀλίγω ᾽πιδεύης
φαίνομ᾽ ἔμ᾽ αὔται·

ἀλλὰ πὰν τόλματον ἐπεὶ ^†καὶ πένητα^†

És aquesta actitud cap a l'amor que va cridar tant l'atenció, tant positiva com negativa, en els seus lectors. És potser com a icona eròtica que ha estat més coneguda. El seu èmfasi en l'amor, en les experiències subjectives i en l'individu marca un contrast amb la poesia èpica, litúrgica o dramàtica de l'època. La seva obra, que és directa, apassionada i senzilla i que s'adreça a un cercle d'amics i amants, en lloc de ser impersonal, ha influenciat significativament l'evolució de la poesia. Podem destacar autors contemporanis com ara Edgar Allen Poe, Charles Bouldelaire, Virginia Woolf i T.S. Elliot que encara segles després veiem influenciats per la seva obra; definitivament, el seu impacte pot ser poc notat però ha perdurat fins els nostres dies.

Amy Serres

1r Batx