ATALANTA I HIPÒMENS

Atalanta era filla d'Atamante i Temisto. Com que el pare només volia fills homes, quan va néixer Atalanta la va abandonar a la muntanya Partenio a la seva sort. Ella va sobreviure gràcies a una osa, que la va trobar i cuidar, i la va alletar fins que uns caçadors la van trobar i van decidir criar-la. 

Quan va créixer es va convertir en una bella i àgil dona, i va decidir no casar-se i mantenir-se verge, per tant va quedar-se al bosc caçant. Tot i així, sempre era envoltada de pretendents, i cansada d'haver d'enfrontar aquesta situació, va organitzar un pla: va desafiar a qualsevol pretendent a una cursa, si ell guanyava ella s'hi casaria, però si no ho feia perdria la vida. Estava molt segura de que tenint en compte la dificultat de les proves i el preu a pagar si es perdia, ningú voldria jugar. Però molts homes van estar disposats a perdre la vida. 

Atalanta, John William Godward

Un dia un estranger anomenat Hipòmens, va passar per la regió i es va assabentar de la competència. Va riure's de tots els homes que arriscaven la vida per una dona, però al conèixer Atalanta també va voler realitzar les proves per poder ser el seu marit. 

Hipòmens era nét de Netptú, déu del mar i va aconseguir impressionar a la noia. Atalanta li demanà que marxes, perquè temia per la vida d'aquell jove del que s'estava enamorant. Però tot i les seves súpliques ell no va voler cedir, i ella va haver d'accedir a competir amb ell. 

Hipòmens, que es negava a perdre, va demanar a la deessa de l'amor, Venus, que l'ajudés. Ella va fer-ho; va tallar tres pomes d'or d'un arbre sagrat i els va donar al cavaller perquè les anés llançant durant la cursa per distreure a la noia.

Les dues primeres pomes la van fer raletir, l'última, la seva oportunitat final de guanyar la cursa, l'havia de tirar tant lluny com fos possible. Atalanta va intentar ignorar la poma, però Venus li tocà el cor, fent que abandones el camí per recollir la poma, i així perdent la cursa. 

La cursa entre Atalanta i Hipòmens, Noël Hallé

En guanyar Hipòmens, va casar-se amb Atalanta i van viure feliços durant un temps. Un dia, però, després de anar de caça, van entrar al temple de Cíbele on van tenir relacions sexuals, fet que va fer enfurismar a la deessa. Ella va castigar-los, convertint-los en lleons i obligant-los a estirar el seu carro, junts per tota l'eternitat però sense poder mirar-se mai.

Lleons de Cíbele, Kike Para


Amàlia García Pous
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CIUTATS ROMANES

LES CASES ROMANES