SAFO DE LESBOS

Nascuda a Lesbos (segle VII aC), Safo de Lesbos va ser una compositora i poetessa grega. Es coneix molt poc de la seva vida tot i així sabem que residí la major part de la seva vida a l'illa, tret d'un temps d'exili a Sicília, provocat per lluites entre l'aristocràcia local.


Imatge de Safo de Lesbos. Anònim.

Safo neix a Eresos (o Mitilene), illa de Lesbos. Filla d'una família noble i rica. Al morir el seu pare, quan ella tenia 6 anys, va comprometre's a ajudar la seva mare (Klais) a tirar endavant el negoci familiar i els seus tres germans (Càrax, Làric i Eurigi).

La Grècia de Safo era el resultat de grans transformacions polítiques i civils. Les monarquies s'enderrocaven i els grecs s'alliberaven del feudalisme  per expandir el comerç i conquerir l'Àsia menor, Sicília i la península Itàlica.

Era un moment de molts enfrontaments entre l'aristocràcia i la democràcia. Els demòcrates aconseguien l'autoritat enriquint-se i comprant el vot per prendre el poder a la nobles. Safo com a poetessa s'unirà a a aquesta lluita política posant-se al costat de l'aristocràcia i en patirà les conseqüències.

Safo és considerada la mare de la poesia lírica, poesia pensada per ser cantada i acompanyada amb un instrument, com ara la lira. És pionera en fer literatura subjectiva utilitzant els seus sentiments com a objecte de l'art. És la primera vegada que es parla del què passa a l'interior de les persones i no al seu voltant, com es feia anteriorment en la poesia èpica.

Safo abraçant la seva lira, Elie Delaunay (1828-1891)

Tot i que es dedicava principalment a escriure, després del seu exili funda un cercle de dones, La casa de les Muses. Considerada la primera Universitat femenina, en aquesta escola Safo preparava les noies joves i verges de l'alta aristocràcia per la vida adulta i el matrimoni, sempre amb l'objectiu de trobar el plaer acostant-se a la bellesa. Aquesta recerca del plaer i la bellesa la porta a també ensenyar poesia, música i dansa. Aquest cercle femení estava dedicat al culte d'Afrodita, la deessa de l'amor, de fet, una de les seves obres més rellevants, i l'única que es conserva completa, és l'Himne d'Afrodita.

Safo i Alcaeus, Sir Lawrence Alma-Tadema (1870)

No es descarta que tingués una filla, probablement amb Kérkilos, i que ella podria ser el que la va empènyer a fundar aquest cercle femení.

La seva vida va ser plena de grans escàndols. Tot i ser un personatge reconegut en la seva època, el ser dona li va portar dificultats al llarg de la història. Ella expressava obertament l'atracció que sentia cap a les seves alumnes i les relacions eròtiques que mantenia amb algunes d'elles, això també era freqüent en les escoles masculines gregues i es veia amb tota normalitat. Arran d'aquesta extravagància se li atribueix una imatge de promiscuïtat.

L'illa de Lesbos es va passar a associar amb la llibertat sexual, juntament amb la imatge que s'estava escampant de Safo, lesbianisme i amor sàfic representa l'amor eròtic entre dues dones.

Safo i Erinna en un jardí a Mitilene, Simeon Solomon (1864)

Safo mor al 55 anys. La seva mort ha estat romantitzada per una llegenda difosa posteriorment. La llegenda diu que enamorada de Faó i sense ser corresposta es suïcidà llançant-se al mar des d'un penya-segat de Lèucade. Tot i així aquesta versió no es creu que s'avingui a la realitat de la seva mort.

Safo, John William Godward (1904)

Després de la seva mort molts escriptors posteriors parlen d'aquesta figura en les seves obres; Plató l'arriba a anomenar "La desena musa". Aquestes referències a ella i a la seva obra han permès que ens arribi més producció de la poetessa, ja que la majoria de les seves composicions van ser destruïdes en l'incendi de la biblioteca d'Alexandria, acusades de literatura impúdica.

En el següent enllaç trobareu una petita part de la seva obra traduïda al català: Obres.

Júlia Vilaró

1r Batx. 

Comentaris

Clàudia Dot ha dit…
Em sembla una entrada molt interessant, ja que abans de llegir aquesta entrada no sabia qui era Safo de Lesbos ni la seva vida.
Però tinc una pregunta, en la seva època, la gent deixava que les dones s’ajuntéssin amb dones i els homes amb homes? Es que quan has dit que Safo de Lesbos sentia atracció cap a les dones que ensenyava i ho deia sense problemes, i després la illa s’associava a la llibertat sexual i el lesbianisme, m’ha sorprès, ja que jo em pensava que en aquest tema eren més tancats de ment, per dir-ho d’alguna manera.
Isabel Ortuño ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada, ja que tot i saber més o menys qui era Safo, desconeixia el fet de que hagués creat la primera universitat femenina,i també que se la coneixès com a la desena musa. També vull dir, que es per ella que s'estableix el nom de Lesbianisme així, ja que ve del nom de l'illa en que havia viscut.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE