Aracne o la Dialettica, Paolo Veronese, 1520 |
Primer, Atena es va presentar en forma d'anciana per advertir-li del seu mal comportament cap als déus i l'hi va aconsellar que fos més modesta. La jove va ignorar els seus consells i la va contestar amb insults, el que va causar que la deessa, amb ira, es revelés. Seguidament, la competició va començar.
Atena, va brodar els dotze déus principals de l'Olimp amb tota la seva grandesa i la victòria d'ella mateixa sobre Posidó en els orígens d'Atenes. A part, per advertir encara més a Aracne, també hi ha quatre episodis on humans, que es creien superiors que els déus, havien estat terriblement derrotats.
Aracne, per la seva part, va brodar vint-i-un episodis d'infidelitat dels déus, però sobre tot Zeus, qui va ser infidel a Hera amb Leda, Europa, Dànae i més.
Quan van acabar les obres, fins i tot la deessa va admetre que era un empat, però l'elecció d'Aracne la fa enfurismar tant que va destrossar el tapís de la noia amb la seva llançadora, embogida, i fins i tot va colpejar el cap d'Aracne. No va ser molt fort, però va ser suficient per terroritzar la jove, que va preveure la venjança de la deessa, i va buscar una corda per penjar-se.
Minerva i Aracne, René-Antoine Houasse, 1706 |
Atena, en veure-la, va decidir salvar-la, però maleint-la a estar penjada d'aquella manera per la resta de la seva vida, dedicant-se a teixir per sobreviure, en la forma d'un insecte anomenat després d'ella, l'aranya.
Interpretació del quadre Las Hilanderas de Diego Velázquez
- En teixir el seu tapís, Atena, a part de demostrar la seva habilitar per teixir també està remarcant la seva victòria sobre Posidó, un símbol del poder femení en la política i la guerra.
- El tapís d'Aracne a part de ser una burla dels déus grecs, també exposa el fet que la dona està vista com a objecte de plaer i instrument de reproducció pels homes. El rapte d'Europa i la violació de Dànae són bons exemples.
- El fet que Aracne està condemnada a teixir per la resta de la seva vida, pot simbolitzar la dona, ja que sempre s'ha considerat teixir i brodar una atribuïda a les dones, fins i tot en l'actualitat.
6 comentaris:
Una entrada molt interessant, havia sentit a parlar d'aracne però m'ha ajudat a tenir una imatge més clara del mite.
Tinc una pegunta, qui és Minerva i què està passant en el quadre de René-Antoine Houasse?
Minerva és el nom romà de la deesa grega Atena, una de les dos protagonistes del mite.
Ostres molt interessant, sobretot m'han sorprès les interpretacions del mite: no m'havia fixat en com el mite, sense fer-ho de manera directe, exposa mentalitats masclistes de l'època.
A més, parlant sobre el mite, em sembla curiós que Atena admetés que les obres quedaven empatades, sempre he sentit a dir que els déus grecs es consideren superiors en tot, i trobo que les habilitats d'Aracne debien ser molt impressionants com per a que Atena ho admetés.
Gràcies, Lídia! La veritat és que, tot i que la majoria de pàgines que vaig trobar van dir que era un empat, hi ha interpretacions del mite que diuen que Aracne va ser la que va admetre que era millor el tapís d'Atena i es va voler penjar de la vergonya, i hi ha d'altres que fins i tot diuen que Atena es va enfadar tant perquè el tapís d'Aracne era millor. Sigui com sigui, estic d'acord, Aracne devia ser increïble teixint.
M’ha semblat una entrada molt interessant. Jo ja havia sentit a parlar sobre Aracne i la història de quan va desafiar a Atena, però no havia sentit mai a parlar sobre l’origen de les aranyes ni que a Aracne li fos la mare de les aranyes.
Una pregunta, el cuadre de René-Antonie Houasse, representa el moment en què Aracne estava tant enfadada amb Atena que li va donar un cop al capamb una pedra, no?
Sí, Clàudia, és aquest moment. Per cert, un petit detall és que no l'hi dona un cop amb una pedra, sinó amb la seva llançadora, que és l'eina que fa servir per teixir.
Publica un comentari a l'entrada