PEDERÀSTIA A L'ANTIGA GRÈCIA
El terme "pederàstia" deriva de l'arrel "paid-" de "pais, paidos" que vol dir "nen" i d' "erastes" que vol dir "amant". La pederàstia a l'antiga Grècia estava idealitzada des de l'època arcaica, era una relació entre un adolescent, eromenos i un home adult que no formava part de la seva família, erastes. Va aparèixer com una tradició de l'aristocràcia de l'educació i la formació moral. A diferència del que es coneix actualment com a pederàstia, a Grècia, l'eromenos era un jove que ja estava a la pubertat, en canvi, actualment solen ser nens. La diferència d'edat entre l'eromenos i l'erastes era igual que la dels matrimonis entre les dones, d'entre quinze i divuit anys, i els homes d'uns trenta anys. Estava molt relacionada amb la tradició artística i atlètica del nuu (en la gimnàstica), amb els banquets, el fet que les dones estiguessin a casa recloses i el fet que els homes es casessin a una edat més avançada, i també era fonamental per l'entrenament militar i per la formació de les tropes.
La pràctica de la pederàstia era diferent depenent de la regió i el període on es duia a terme. A Beòcia, per exemple, l'home i el noi vivien en parella després d'haver-se unit formalment. A Elis o Atenes, es feien regals als joves perquè mantinguessin la relació. En canvi, a Jònia, aquest tipus de relació estava completament prohibida. Tot i que hi havia les diferents maneres de practicar-ho, tots tenien en comú que l'erastes es convertia en tutor legal, mentor i amic de l'eromenos. La pederàstia canviar al llarg del mil·lenni fins que va desaparèixer com a institució oficial. A Atenes, la pràtica d'aquestes relacions va ser més discreta a l'època arcaica i sense tantes restriccions a l'època clàssica, però va tornar a una forma més espiritual, semblant al principi, a mesura que arribava al seu final.
Hi havia poetes, com Teognis o Anacreont que es definien a ells mateixos com pederastes, tot i que cadascun tenia una visió diferent. En el cas de Teognis, creia que la pedeàstia era política i pedagògica i que servia a l'elit masculina per traspassar els seus valors i la seva saviesa. Per contra, Anacreont, tenia idees menys idealistes i divulgava com a virtut, tenir un nombre reduït d'amants.
La relació erastes-eromenos era fonamental pel sistema social i educatiu. La funció principal d'aquesta relació era la introducció del jove en la societat i responsabilitats adultes. Volien que el mentor ensenyés al jove i li donés regals de tant en tant, com armadures, equipament militar, o instruments musicals o de caça. La relació podia estar basada tant en desig i amor, principalment sexual, com en interessos polítics de les famílies. Aquestes relacions eren obertes i públiques i es veuen reflectides en molts mites.
La diferència entre aquestes relacions i les de noies i homes, era que els nois, en general, eren festejats i podien triar la seva parella, en canvi les noies no podien triar, sinó que els matrimonis eren concertats pel pare i el pretendent, i gairebé sempre tenia beneficis econòmics o polítics.
Parelles pederastes en un banquet
La pràctica de la pederàstia era diferent depenent de la regió i el període on es duia a terme. A Beòcia, per exemple, l'home i el noi vivien en parella després d'haver-se unit formalment. A Elis o Atenes, es feien regals als joves perquè mantinguessin la relació. En canvi, a Jònia, aquest tipus de relació estava completament prohibida. Tot i que hi havia les diferents maneres de practicar-ho, tots tenien en comú que l'erastes es convertia en tutor legal, mentor i amic de l'eromenos. La pederàstia canviar al llarg del mil·lenni fins que va desaparèixer com a institució oficial. A Atenes, la pràtica d'aquestes relacions va ser més discreta a l'època arcaica i sense tantes restriccions a l'època clàssica, però va tornar a una forma més espiritual, semblant al principi, a mesura que arribava al seu final.
Detall d'una àmfora atenesa
Hi havia poetes, com Teognis o Anacreont que es definien a ells mateixos com pederastes, tot i que cadascun tenia una visió diferent. En el cas de Teognis, creia que la pedeàstia era política i pedagògica i que servia a l'elit masculina per traspassar els seus valors i la seva saviesa. Per contra, Anacreont, tenia idees menys idealistes i divulgava com a virtut, tenir un nombre reduït d'amants.
La relació erastes-eromenos era fonamental pel sistema social i educatiu. La funció principal d'aquesta relació era la introducció del jove en la societat i responsabilitats adultes. Volien que el mentor ensenyés al jove i li donés regals de tant en tant, com armadures, equipament militar, o instruments musicals o de caça. La relació podia estar basada tant en desig i amor, principalment sexual, com en interessos polítics de les famílies. Aquestes relacions eren obertes i públiques i es veuen reflectides en molts mites.
Zeus i Ganímedes, Anton Raphael Mengs
Silvia Kanuteh Rubio
2n batx
Comentaris
Mai havia sentit a parlar sobre la pederàstia a l’antiga grècia, i m’ha sorprès que tinguéssin tant normalitzat que un adult tingues relacions sexuals amb un adolescent, i que fins i tot aquestes relacions es féssin públiques.