7 IDEES EQUIVOCADES SOBRE L'ANTIGA ROMA
Una de les civilitzacions més conegudes i estudiades del món antic és la civilització romana. Tot i això, està plena de rumors i tòpics de tota mena.
1. NERÓ PROVOCÀ L'INCENDI DE ROMA
 |
| Neró a les ruïnes de Roma, de Carl Theodor von Piloty |
Tots coneixem la llegenda que afirma que Neró era un piròman: mentre la major part de la ciutat romana era presa de les flames degut al gran incendi de l'any 64 dC, l'emperador ho observava cantant o tocant un instrument.
Bé, doncs segons Tàcit, Neró ni tan sols era a la capital en aquell moment, i quan va saber que Roma estava en flames, va organitzar els esforços d'extinció, va rescatar víctimes i, fins i tot, va refugiar persones sense llar al seu palau. Un cop extingit l'incendi, Neró va reformar la ciutat amb construccions de totxos. L'emperador va culpar als cristians del foc, de manera que els va enviar a morir (llançant-los als gossos, crucificant-los o cremant-los).
2. ELS DÉUS ROMANS VAN SER COPIATS DELS GRECS
Ja coneixíem com els romans es van trobar amb els grecs i, per consegüent, amb les seves deïtats, copiant-les i canviant-los els noms. Tot i això, el cert és que els romans ja adoraven uns déus abans de conèixer els grecs.
El procés, doncs, va ser més semblant a una equiparació conscient de les deïtats itàliques ja existents amb les gregues. Per tant, cap al segle III aC, el Júpiter original s'havia barrejat amb Zeus, líder de l'Olimp grec. Tot i això, les diferències principals entre els déus grecs i romans van persistir, com un comportament i una aparença més semblants als dels humans en el cas dels hel·lènics.
3. CALÍGULA VA FER SENADOR EL SEU CAVALL
Aquesta és una de les excentricitats més famoses que s'atribueixen a Calígula, un dels més terribles emperadors romans que es recorden. En realitat, però, no hi ha cap prova d'aquest fet, només n'hi ha de l'estima de l'emperador pel cavall. De fet, el més probable és que Calígula, per molt dement que fos, hagués fet la proposta de broma per riure's dels senadors, suggerint que fins i tot un cavall podria fer la seva feina.
4. ELS ROMANS PARLAVEN EL LLATÍ QUE AVUI S'ENSENYA
Els romans no parlaven el llatí que avui s'ensenya als instituts i universitats, sinó que parlaven el "llatí vulgar". D'aquesta versió deriven les llengües romàniques, entre elles el català. I no només parlaven el llatí vulgar, sinó que la majoria de la classe alta sabia grec, com la gran part de l'imperi Romà oriental.
Del llatí vulgar ni tan sols hi havia una pronunciació estàndard. D'una punta a l'altra de l'imperi Romà hi havia diversos accents diferents.
5. NOMÉS ES RENTAVEN ELS ROMANS RICS
És cert que els romans no utilitzaven sabó, tot i que sí que es cobrien d'oli d'oliva perfumat. També empraven l'orina per rentar la roba, però s'ha de tenir en compte que ho feien per aprofitar l'amoníac que conté i que la tractaven químicament.
Tenim la impressió que els romans de classes benestants es podien permetre banys de luxe, mentre que els de classes baixes no tenien aquesta mena de recursos. Bé, doncs estem equivocats: era costum entre tots els romans fer-se un bany diari, i els banys públics eren assequibles per a tothom. Sí que és veritat que l'aigua no es renovava gaire sovint, la qual cosa va portar a Marc Aureli a denunciar-ho, dient que resultava un brou de cultiu de bacteris excel·lent.
6. UN ROMÀ JA ERA VELL ALS 30 ANYS
A l'antiga Roma no es vivien tants anys com avui en dia, però tampoc és cert que l'esperança de vida es mogués pels voltants de la trentena. Les principals causes d'una baixa esperança de vida era degut a l'alta mortalitat infantil, la mortalitat dels homes a la guerra o dones durant el part, entre d'altres. Un de cada 11 infants naixia mort, mentre que la meitat no arribava als 10 anys. Tot i això, un cop superada aquesta edat, un romà podia viure perfectament fins als 50 o 60 anys. En el cas que tingués diners i bona salut, podia fins i tot arribar als 70 o 80 anys.
7. ELS ROMANS SEMPRE VESTIEN AMB TOGA
Igual que nosaltres no anem sempre vestits de gala, els romans no portaven togues en cada situació. Ja que eren cares, pròpies només dels ciutadans i reservades per a grans ocasions, el més comú en aquella època era vestir una túnica.
Durant molt de temps les dones van portar togues tal com els homes, però també n'existia una versió femenina: l'estola. A partir del segle II aC, era pràcticament necessari per a una dona portar una toga, ja que les túniques eren associades a la prostitució i l'adulteri.
Bruna Villegas
2n Batx
3. CALÍGULA VA FER SENADOR EL SEU CAVALL
Aquesta és una de les excentricitats més famoses que s'atribueixen a Calígula, un dels més terribles emperadors romans que es recorden. En realitat, però, no hi ha cap prova d'aquest fet, només n'hi ha de l'estima de l'emperador pel cavall. De fet, el més probable és que Calígula, per molt dement que fos, hagués fet la proposta de broma per riure's dels senadors, suggerint que fins i tot un cavall podria fer la seva feina.
 |
| Estàtua de Calígula, l'emperador, i Incitatus, el cavall. |
4. ELS ROMANS PARLAVEN EL LLATÍ QUE AVUI S'ENSENYA
Els romans no parlaven el llatí que avui s'ensenya als instituts i universitats, sinó que parlaven el "llatí vulgar". D'aquesta versió deriven les llengües romàniques, entre elles el català. I no només parlaven el llatí vulgar, sinó que la majoria de la classe alta sabia grec, com la gran part de l'imperi Romà oriental.
Del llatí vulgar ni tan sols hi havia una pronunciació estàndard. D'una punta a l'altra de l'imperi Romà hi havia diversos accents diferents.
5. NOMÉS ES RENTAVEN ELS ROMANS RICS
És cert que els romans no utilitzaven sabó, tot i que sí que es cobrien d'oli d'oliva perfumat. També empraven l'orina per rentar la roba, però s'ha de tenir en compte que ho feien per aprofitar l'amoníac que conté i que la tractaven químicament.
Tenim la impressió que els romans de classes benestants es podien permetre banys de luxe, mentre que els de classes baixes no tenien aquesta mena de recursos. Bé, doncs estem equivocats: era costum entre tots els romans fer-se un bany diari, i els banys públics eren assequibles per a tothom. Sí que és veritat que l'aigua no es renovava gaire sovint, la qual cosa va portar a Marc Aureli a denunciar-ho, dient que resultava un brou de cultiu de bacteris excel·lent.
 |
| Termes romanes |
6. UN ROMÀ JA ERA VELL ALS 30 ANYS
A l'antiga Roma no es vivien tants anys com avui en dia, però tampoc és cert que l'esperança de vida es mogués pels voltants de la trentena. Les principals causes d'una baixa esperança de vida era degut a l'alta mortalitat infantil, la mortalitat dels homes a la guerra o dones durant el part, entre d'altres. Un de cada 11 infants naixia mort, mentre que la meitat no arribava als 10 anys. Tot i això, un cop superada aquesta edat, un romà podia viure perfectament fins als 50 o 60 anys. En el cas que tingués diners i bona salut, podia fins i tot arribar als 70 o 80 anys.
7. ELS ROMANS SEMPRE VESTIEN AMB TOGA
Igual que nosaltres no anem sempre vestits de gala, els romans no portaven togues en cada situació. Ja que eren cares, pròpies només dels ciutadans i reservades per a grans ocasions, el més comú en aquella època era vestir una túnica.
Durant molt de temps les dones van portar togues tal com els homes, però també n'existia una versió femenina: l'estola. A partir del segle II aC, era pràcticament necessari per a una dona portar una toga, ja que les túniques eren associades a la prostitució i l'adulteri.
 |
| Toga i estoles de l'antiga Roma |
2n Batx
Comentaris