EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Un dels mites d'amor més bells és el mite d'Orfeu i Eurídice, sens dubte, un mite de fidelitat i valor als sentiments. Eurídice era una nimfa amb una bellesa senzilla i un dolç somriure. Ella era de Tràcia, lloc on va conèixer a Orfeu i que aquest es va quedar enlluernat per la seva bellesa i es van decidir unir per tota la vida, sota la benedicció de Zeus.

Escultura d'Orfeu i Eurídice feta per Arno Beker, 1944.
Un dia, Eurídice va sortir a passejar pel bosc per trobar-se amb les altres nimfes, però durant la seva trajectòria va passar un fet horrorós i inesperat. Aristeu, un caçador de Tràcia, es va enamorar d'ella i va decidir raptar-la en aquell moment. Mentre la jove intentava fugir pel bosc, es va trobar amb una perillosa serp que li va donar una mossegada letal. Eurídice morí instantàniament.
Orfeu, desconsolat i sense haver superat la mort de la seva dona, va decidir fer una cosa que només algú massa enamorat hagués pogut fer: viatjar cap a Hades (l'inframón grec) i intentar recuperar la seva dona.

El viatge cap a l'inframón va ser molt arriscat, però Orfeu preferí morir en l'intent que passar la seva vida plorant pel seu amor. Va arribar al riu Estígia i es va trobar amb Caront que s'estava encarregant de transportar als morts en la seva barca cap a Hades. En aquell moment, Orfeu va agafar la seva lira i va tocar sonates plenes de dolor que manifestaven el dol que tenia en el seu cor. Caront, commogut davant això va decidir portar-lo cap a l'altre costat, és a dir, cap a Hades.

Quan Orfeu baixí de la barca, es va trobar amb el guardià de l'inframón (personatge amb tres caps i violent), però que aquest en escoltar la sonata d'Orfeu també es va commoure i el va deixar passar. Quan va entrar a Hades, va fer un pacte amb la reina de l'infern, Persèfone. El pacte consistia que Persèfone deixava que s'emportés a Eurídice, però havia de complir amb una condició: no podia girar-se a veure-la fins que hagin sortit de l'inframón, i per tant hagin vist els raigs del Sol. Si no ho feia, Eurídice mai sortiria de l'inframón.

Orfeu, va estar fent tot el trajecte sense mirar-la, però en l'últim moment que els faltava per travessar cap a la terra, Orfeu no va poder resistir-se i es girí per veure-la quan encara no havien passat, i el que va veure va ser Eurídice esvaint-se davant dels seus ulls sense ell poder fer res.
Orfeu, sense ganes de viure, vagava amb la companyia de la seva lira i l'únic que volia era morir-se per trobar-se amb la seva estimada. El seu desig es va fer realitat quan les Bacants tràcies van voler seduir-lo però ell es neguí. Va escapar pel bosc, però elles el van atrapar i li van donar la mort.
Finalment, Orfeu va poder tornar a Hades per reunir-se eternament amb Eurídice. Aquesta història ens demostra que l'amor venç tota els obstacles, i que mentre existeixi, ni la mateixa mort pot ser la fi de l'amor. 

A continuació podeu veure unes diapositives amb informació més detallada sobre el mite:



Meryem Merimi
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Un mite interessant i una mica trist en part. Crec recordar que (segons una versió del mite que vaig llegir) Orfeu es gira per desconfiança, pensant que potser l'havien enganyat i que Eurídice no estava al seu darrera. I és llavors, per la desconfiança cap a Persefone i Hades, quan es dona la volta per assegurar-se de que la seva estimada esta allà, i comet el major error que podia fer, per pura desconfiança i por.
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt l'entrada, però podries afegir que Orfeu és un gran símbol de la música, per això les agrupacions que es dediquen cants corals es diuen Orfeóns (com l'Orfeó Català). Es deia que Orfeu, abans que morís la seva dona, quan tocava, tots els animals s'agrupaven al seu voltant a escoltar-lo.
Anònim ha dit…
Un entrada moltinteressant.
Una informació que podries afegir, és que quan Orfeu va tornar a la tera, es va aïllar dels humans, i quan les baants van intentar seduir-lo i ell no es va deixar, i el van matar, el se cap va caure a les aïgues d’un riu que després van anomenar santuari en el seu honor
Anònim ha dit…
Molt bona entrada.
Deixem afegir, que quan Orfeu arriba amb Caront, ell es nega a la proposta d'Orfeu de transportar-lo amb Hades, en un principi, però cedeix amb l'embruix de la música de la seva lira.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES