EL MITE DE NARCÍS I ECO

Fa molt de temps a l'antiga Grècia hi vivia un noi jovenet anomenat Narcís , que tenia una gran bellesa i que enamorava a moltes noies.
Quan Narcís va néixer, un endeví va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, per això la seva mare sempre va evitar tenir miralls o qualsevol altre objecte on  es pogués reflectir. Però un dia Narcís va sortir a passejar pel bosc, i es va trobar un rierol, on hi va contemplar una imatge  reflectida que el va deixar parat. 
Narcís parlava amb el bell rostre reflectit, i veia com aquell rostre també obria la boca però no deia res. El noi va observar que quan ell allargava el braç, aquell noi també ho feia i que repetia tots els seus gestos. De sobte quan Narcís es va anar apropant al reflex va notar com la seva imatge s'esvaïa.
La bellesa d'aquell rostre reflectit li agradava tant que n'estava profundament enamorat.
A la vora d'aquest rierol hi havia una cova on hi vivia l'Eco, una nimfa, que un dia el va veure i se'n va enamorar, però l'Eco havia estat maleïda i això feia que no pogués parlar, només podia repetir el final de les frases que escoltava.
Ella intentava dir a Narcís que estava enamorada d'ell i advertir-lo de que allò que veia, en realitat era el seu reflex. 
Narcís estava tan capficat que no escoltava a la nimfa, i ella va decidir demanar ajuda als animals perquè li expliquessin el que ella li volia haver dit. 
Ell es va riure d'ella , i es diu que Eco va marxar a la seva cova i estava tan trista que es va  acabar convertint  en pedra.
Un dia Narcís va embogir, va tornar al rierol i va intentar buscar el reflex de qui tant enamorat estava. No ho va aconseguir i va acabar ofegat al rierol. En el lloc on va morir hi van néixer unes flors anomenades "flors de Narcís".

Mite de Narcís. Autor : Jan Cossiers


D'aquest mite neix el narcicisme que significa tenir un amor excessiu cap a un mateix.
Flor de Narcís
Anna Martí
1r Batx 

Comentaris

Duna Garcés ha dit…
Un mite molt interessant, sense cap mena de dubte.
M'agradaria aprofundir una mica en la història de Eco, perquè la trobo ben captivadora. Eco era una ninfa que, a més de la seva bellesa, tenia un do especial per embelesar a la gent amb les seves paraules, i Zeus no va tardar gaire temps en adonar-se'n i voler aprofitar el do de la ninfa.
Li va demanar que utilitzés les seves paraules per distreure a Hera, l'esposa del déu, mentres Zeus es dedicava a estar amb altres dones. Quan Hera va descobrir el què li feien, va castigar eternament a Eco no permitint-li comunicar-se més, si no era a través de les últimes paraules que deia la gent quan ella estava present.
Clàudia Dot ha dit…
Un mite molt interessant. No sabia que la paraula narcisisme venia d’aquest mite!
Una altre cosa que pode dir és que la ninfa d’aquest mite, Eco, era una ninfa orèada, jaque vivia en una cova
Maria Pou ha dit…
Per quin motiu Narcís no va aconseguir veure el seu rostre reflectit en el riu el darrer cop que hi va anar?
Paula García ha dit…
Molt ben explicat aquest mite, m'agradaria afegir que com has dit, Eco només podia repetir el final de les frases que escoltava, segons tinc entès, és d'aquí, d'on bé la paraula "eco" que utilitzem en el nostre llenguatge, ja que és el so que produia ella
Isabel Ortuño ha dit…
M'ha semblat molt interessant aquesta entrada tot i conèixer ja aquest mite, doncs m'he pogut adonar de que hi havien coses que no en sabia.
M'agradaria dir que Eco, tenia un gran do relacionat amb les paraules i per això Zeus li va demanar que entretingués la seva dona, Hera, mentre ell estava amb les altres nimfes. I quan ella s'adonà d'això, coneixent quin era el seu do, va fer que només pogués repetir l'última paraula que sentís, per això anomenem eco quan sentim repetides vegades la mateixa vegada. Curiosament, això sol ocórrer en les coves, que es on ella vivia des de la "maledicció" d'Hera.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE