EL MITE DE DÀNAE I ZEUS

Escrita per -
Dànae era filla més bella d'Acrisi, senyor d'Argos. Com que el seu pare no tenia fills mascles, preocupat, va anar a consultar l'Oracle de Delfos per saber el futur de la seva descendència. L'Oracle li va comunicar que seria el fill de Dànae qui l'assassinaria a ell, en aconseguir la maduresa. Acrisi, commocionat per la notícia del seu futur inesperat i a sobre en mans del seu nét, va decidir empresonar a Dànae, per tal que aquesta no tingués mai cap contacte amb cap home i per tant no pugui tenir fills. La va tancar a la part alta d'una torre inaccessible on era atesa per donzelles verges. 

Però Zeus, el senyor de l'Olimp, va ser encantat per la bellesa de la jove i sobretot per la seva virginitat. Així que va decidir posseir-la. Va baixar del cel i va veure que era impossible accedir-hi, ja que el lloc estava vigilat per les donzelles dia i nit.
Però un dia, Zeus ja estava esgotat d'esperar tant, així que va decidir entrar a la cambra de la jove sent una mena de núvol lleuger i daurat. Dànae estava estirada i nua al llit. Per no produir sospites, Zeus la va penetrar en el seu cos en forma de pluja d'or.
Dànae al rebre la pluja d'or, Tizià, 1560-1565, Museu del Prado
Nou mesos després d'aquella trobada, Dànae va donar llum a Perseu, que va matar la Gorgona Medusa. Davant aquesta situació, Acrisi va decidir llançar a Dànae i el seu fill en el mar, amb la intenció que morissin. Però la mare i el seu fill es van salvar. El noi es va criar i es va convertir en un gran guerrer. Va matar a la Medusa i va rescatar a Andròmeda. 
Un dia Perseu va anar a Larisa, lloc on se celebraven les competències atlètiques. Acrisi estava allà també, i accidentalment, mentre Perseu estava jugant amb una javelina el va colpejar i es va produir la mort d'Acrisi. Finalment l'Oracle es va complir. 

A continuació podeu veure unes diapositives amb informació més detallada sobre el mite:



 MERYEM MERIMI
1BATX D

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt!! Una altra dada que podríem afegir és que un Oracle va preveure el destí de la Medusa. Deia que moriria a mans de Perseu, el seu cap seria entregat a Polidectes, el qual es convertiria en pedra degut a al mirada de Medusa i, després, ella seria entregada a la deessa Atena per ressuscitar els morts amb la seva sang.
28 d’octubre del 2020, a les 21:57
Anònim ha dit…
Em sembla una entrada molt interessant.
Mai abans havia sentit parlar sobe aquest mite i no el coneixia.
Però hi ha agut una cosa que no m’ha agradat, i és el fet de que Zeus, per el simple fet de que hagi volgut, li tregui la virginitat a Dànae, d’acord que els déus eren molt importants, però que Zeus fos un déu no li dona dret a fer el què vulgui amb Dànae, és injust.
18 de novembre del 2020, a les 16:55
Anònim ha dit…
Molt interessant deixem dir que el fill de Dànae, Perseu, després de matar a Medusa va aconseguir que (involuntariament) nasqués Pegaso, un caball alat que va ser capaç de cabalgar pels cels amb Perseo.
29 de desembre del 2020, a les 13:52
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació