LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA

La paraula música deriva del terme "musa" de la mitologia grega, les divinitats de les arts de la música i l'escriptura. Creien que l'origen d'aquesta es remuntava als déus de la mitologia. Ells no consideraven la música com una simple melodia, sinó que anava més enllà, mostrava la veritat i bellesa.

Els grecs no tenien diferència entre música i poesia. Tot el que es recitava anava acompanyat d'una melodia i no concebien el que era "recitar" com ho fem nosaltres actualment. A l'època, la poesia lírica (nascuda al segle VIII) era la poesia musicada amb la lira.

Muses, Palau de la Música Catalana (Barcelona)

La música a l'antiga Grècia no era una simple distracció. Ela grecs feien servir la música per transmetre missatges. Els grecs deien que podia penetrar a l'anima i per això molts afirmaven que el caràcter d'una persona podia venir donat pel tipus de música que escoltava; si escoltava música bonica, podia adoptar un caràcter noble, i a l'inrevés.

Es caracteritzava per ser improvitzada i monofònica, és a dir, era una melodia sense harmonia ni acords, senzilla. 

Els grans pensadors de l'època (com Plató, Pitàgores o Aristòtil) estaven d'acord que tant la música com la gimnàstica eren essencials per l'educació, ja que una activitat exercitava mentalment i l'altra físicament. També creien que aquesta anava molt lligada amb les lleis matemàtiques, per això també era un aspecte important per estudiar.
La música estava present en tot tipus d'activitats de l'època. Es trobava tant a jocs o cerimònies com també a combats i obres de teatre.

La música segons  Pitàgores i Ptolomeu

Segons Pitàgores la música estava totalment lligada amb les matemàtiques (ell creia que eren la clau per tot). Afirmava que el sistema de sons i ritmes esta ordenat numèricament i que això és part de l'ordre del cosmos. 
El filòsof anomenat Boeci, explica que Pitàgores se'n va adonar d'això caminant pel costat d'una ferreteria, all sentir que cada martell tenia un so diferent i seguien un ritme determinat. A partir d'aquí va elaborar els seus càlculs amb l'ajuda d'un monocordi, un instrument d'una sola corda per definir els intervals musicals.

Ptolomeu creia que la música tenia una enorme relació amb l'astronomia. Creia que l'ordre dels sistemes de l'escala i també algunes distàncies eren els mateixos que els dels planetes. La idea la va treure del mite de Plató anomenat "música de les esferes".

Instruments musicals més populars
En l'època grega, no hi havia poca varietat d'instruments. Els més populars van ser els següents:

Lira. Era l'instrument més famós.
Cítara


Aulós


Flauta de Pan

Cròtals

En aquest vídeo podeu trobar més informació:

 Carla Erra
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Encara que en aquella època haguessin tingut tants punts de vista diferents sobre la funció de la música, avui dia la nostre societat s'ha decantat pel simbolisme de l'antiga Grècia. La música l'utilitzem, la majoria de vegades, per expressar els nostres sentiments i exterioritzar-los.
Una entrada molt interessant!
Bruna Villegas ha dit…
És curiós conèixer els orígens de la nostra cultura, i entre ells, l'art de la música. Avui en dia la música té una gran influència sobre la societat, però no només ara, sinó que a l'antiga grècia també en tenia. Només cal fixar-nos amb la mitologia, on centenars de personatges tenien molts d'aquests instruments com atributs. Un exemple podria ser Apol·lo, l'atribut més famós del qual era la lira. Bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES