PROMETEU I PANDORA

Escrita per -
PROMETEU I PANDORA

 Prometeu és el creador de la humanitat en la mitologia grega, fins i tot va crear els homes, modelant-los amb fang, mentre que el seu germà Epimeteu modelava les bèsties.

Va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu va matar un bou i va repartir les seves restes en dos munts: en un hi havia la carn i les entranyes, en l'altre els ossos i el greix coberts de la pell. Va deixar escollir a Zeus quin dels dos munts preferia i Zeus va escollir el segon. Així va quedar establert per sempre més el ritual del sacrifici: els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen els ossos i el greix per als déus, però Zeus furiós per l'engany de Prometeu, va pagar-ho contra els homes i els va privar del foc, fent-los passar fred i fam. Tot i així, Prometeu va robar el foc i el va donar als homes.

De nou la còlera de Zeus va tornar a pagar sobre els homes. Va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Després va encarregar als altres déus que li donessin dons: Afrodita li va infondre l'encís, Atena el coneixement de les art de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora,la primera dona. El seu nom, compost per els mots grecs "pan"(regal) i "dóron"(regal).

                                                                      La creació de Pandora per tots als déus

Prometeu va avisar el seu germà, que es desfés de tot tipus de regals que li pogués fer Zeus, però no li va fer cas i Zeus li va oferir matrimoni a Epimeteu, i va acceptar. 
A casa de l'Epimeteu, Pandora hi va trobar un gerro, no es va poder aguantar les ganes de saber què hi podia haver i finalment la va obrir. A dins es diu que hi havia tots els mals de Prometeu, així que Pandora el va tancar ràpidament, però només i quedava l'esperança. Des d'aleshores, les malalties i el dolor persegueixen a la humanitat i el seu únic consol és l'esperança.

Prometeu va ser castigat per Zeus, va ser encadenat al mont Caucas, on passava una aliga li anava menjant el fetge a poc a poc . Més tard Prometeu va ser salvat per Hèracles, que el va alliberar de les seves cadenes.


Abril Llabrés
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Abrileta! M'ha agradat molt la teva entrada, i m'agrada molt el significat que té la paraula Pandora. Bona entrada!
14 de maig del 2015, a les 13:21
Unknown ha dit…
Hola, Abril. El mite de Prometeu i Pandora és molt interessant. En la meva opinió, Prometeu havia d'haver escoltat al seu germà Epimeteu, ja que no hauria d'haver acceptat cap regals dels déus, després d'haver robat el foc. Ell però, ja es podia haver imaginat que el què li oferien no era res bo, a causa del seu robatori.
14 de maig del 2015, a les 13:36
Unknown ha dit…
Quin mite més interessant. Que curiós el significat de Pandora!! Bona entrada!
21 de maig del 2015, a les 13:30
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació