FUNDACIÓ DE LA CIUTAT DE TÀRRACO

L'origen de Tàrraco es remunta a finals de l'any 218 aC, durant la batalla que va tenir lloc a Cesse entre cartaginesos i romans en la Segona Guerra Púnica. Amb la intenció de tallar el pas als cartaginesos, Publi Corneli Escipió va decidir emprendre una ofensiva a la principal base de recursos cartaginesa, Hispània, enviant al seu germà Gneu amb les dues legions que havia reclutat a Pisa.

Durant aquesta batalla, Gneu Corneli Escipió va ocupar l’estratègic turó on hi havia el poblat iber, volia una base d’operacions que servís per refugiar-s’hi, que fos fàcil de defensar i poder situar-hi un port. Així doncs, el primer establiment militar que el general Escipió prengué rebé el nom de Tàrraco. Aquest establiment acabà amb incorporar-se entre les bases de l’exèrcit de la República de Roma.

Durant l’època republicana Tàrraco era una ciutat federada a Roma i la capital de la Hispània Citerior, però Juli Cèsar li canvià l’estatut jurídic, convertint-la en una colònia que va rebre el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

Maqueta de la ciutat de Tàrraco

L’any 27 a.C. August va reorganitzar les províncies; la Hispània Citerior va canviar els seus límits, però Tàrraco va continuar sent la seva capital. Les províncies estaven subdividides en conventus iuridici, que eren diferents districtes per a facilitar l’administració de la justícia.

El model d'urbanisme que se seguia durant l'època romana es basava, en el model etrusc i grec. En primer lloc es prenien els auguris per veure si els déus estaven a favor de la seva construcció, després, el sacerdot feia un solc amb una arada marcant els límits de la nova ciutat (excepte les portes). Aquest solcs marcava el pomerium, el perímetre protegit pels déus, on es construïen les muralles.

La quadricula que resulta de la unió entre les cardines, carrers paral·lels al Cardo Maximus, i els decumani, carrers paral·lels al Decumanus Maximus, s'anomenava planta hipodàmica ja que l'arquitecte que la va idear es deia Hipòdam de Milet. A l'encreuament dels dos carrers principals situaven el fòrum.

Planta de la ciutat de Tàrraco

Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes. Ara bé, en la realitat, sovint el recinte no forma un quadrat perfecte, sinó que s'adapta a les condicions del terreny. Les variacions podien ser petites, com les que va patir el perímetre de Bàrcino, amb els angles retallats, o molt més importants: Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses i s'apartava en gran mesura de l'esquema ideal.

Ioana Sofrea
1r Batx