ELS PENTINATS MASCULINS ROMANS

La moda i la preocupació per l'aspecte físic no és un fet exclusiu dels temps moderns. Ja en l'antiga Roma els homes i les dones cuidaven el seu aspecte més del que ens podem imaginar, tot i que, òbviament, sempre eren els més benestants els que es podien permetre anar a l'última i utilitzar vestimentes i complements costosos.

Els homes romans van començar portant els cabells llargs i les barbes espesses i descuidades, ja que estava associat a grans virtuts masculines. Tot i així, a partir del segle III a.C, després de la conquesta de Grècia, van adoptar l'estil grec del cabell curt i les barbes afaitades. El primer romà important que va aparèixer afaitat va ser el general i cònsol Escipió Africà.

Escipió Africà
En principi, els encarregats de cuidar els cabells i d'afaitar la barba dels homes romans eren els esclaus, però amb el pas del temps, amb influència grega, van sorgir els barbers de l'època, que eren els tonsors, els quals muntaven els seus establiments o barberies ambulants (tonstrinae) als carrers de les ciutats romanes.



A partir d'August, es portava un pentinat senzill i curt, en excepció de Neró, a qui li agradava portar el cabell llarg i pentinat artísticament:


Neró
Neró portava el cabell com els corredors de carreres de quadrigues, esport del qual era fanàtic. A principis del segle II d.C, la majoria de romans portaven un pentinat realitzat amb unes tisores de ferro anomenades forfex:


Fòrceps

Per altra banda, la calvície era mal vista entre els romans, ja que era considerada com a un signe de disminució física. Per exemple, l'emperador Ca l·lígula era calb, i utilitzava perruques, corones de llorer i diademes per dissimular-ho. En canvi, Juli Cèsar no ho ocultava. 


Juli Cèsar

A finals de l'època republicana, els pentinats masculins van canviar. Es va imposar la moda de portar rínxols i bucles, utilitzant el calmistrum, un tub de metall que s'escalfava sobre carbons calents per tal d'adaptar el cabell. Alguns també portaven els rínxols escalonats (coma in gradus formata). 


Emperador Caracal·la

Aquesta tendència va tornar a canviar al segle II dC, concretament a partir de l’emperador Adrià, que va posar una altra vegada de moda l'aspecte filosòfic amb barba. Molts homes també portaven trenes a la nuca i cues de cavall. Marc Aureli també va posar la moda del cabell llarg ondulat i barbes. 





També va sorgir la moda de tenyir-se el cabell de ros. Un gran exemple era l'emperador Còmode, del que es diu que s'empolvorava el cabell amb or mòlt.



Com a curiositat, podem destacar que la primera vegada que un jove es posava en mans d'un tonsor, es celebrava una cerimònia religiosa anomenada depositio barbae, que solia tenir lloc al voltant dels vint anys. Al dia de la depositio barbae, el tonsor tallava la primera barba (lanugo) del jove, i, posteriorment, s'oferia als déus Apolo, Júpiter o Venus, o bé als déus domèstics. La barba es guardava en recipients de cristall o d'or, i aquest ritual marcava el pas definitiu a la maduresa. 


Jove romà

Per més informació sobre la cosmètica romana podeu visitar aquesta web o bé consultar aquesta presentació:


Laura Canadell
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
Hola, Laura. M'ha sorprès saber que a partir del segle II després de Crist es pentinessin amb els Fòrceps, ja que és un ferro amb el qual s'ajuda a les dones a treure el nadó durant el part. No en sabia res dels pentinats masculins! Molt interessant.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES