LA NECRÒPOLIS DE TÀRRACO
Els enterraments, a l'antiga roma, quan una persona moria se celebrava un ritual amb una doble finalitat: acomiadar i honrar el difunt i assegurar-se de que la seva ànima marxava cap al més enllà i no es quedava al món dels vius.
La necròpolis de Tarraco és una de les àrees d'enterrament més extenses i importants de tot l'occident de l'imperi Romà. Es troba als afores de la ciutat, prop del riu Francolí, situat en uns terrenys on, en un principi, havien estat ocupats per vil·les però en el segle II dC es van cristianitzar i es convertiren en un lloc sagrat. Es tracta d'un cementiri amb més de 2.000 inhumacions datades des del segle III fins el VII dC.
La necròpolis de Tarraco és una de les àrees d'enterrament més extenses i importants de tot l'occident de l'imperi Romà. Es troba als afores de la ciutat, prop del riu Francolí, situat en uns terrenys on, en un principi, havien estat ocupats per vil·les però en el segle II dC es van cristianitzar i es convertiren en un lloc sagrat. Es tracta d'un cementiri amb més de 2.000 inhumacions datades des del segle III fins el VII dC. |
| Àmfora |
La tipologia de sepulcres que s'hi han descobert és molt variada i va des d'enterraments simples d'àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags de plom, pedra o marbre, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta.
 |
| Sarcòfag |
 |
| Teula |
Pel que fa als costums funeraris, a la necròpolis paleocristiana hi havia una gran diversitat d'enterraments i el factor principal que causava aquesta diversitat era l'econòmic, basat en dues maneres d'enterrament: els sepulcres edificats i els enterraments efectuats a terra.
Per indicar la presència de la tomba utilitzaven diferents mètodes: una simple marca en el mateix terra o amb una estructura construïda (túmuls) amb formes planes, prismàtiques, de taula (mensa), etc., que també podien anar ricament ornamentades.
Respecte a les ofrenes funeràries, aquesta necròpolis té força absència d'aixovars o dipòsits funeraris. Però tot això té una explicació: El Corpus iuris civilis (528 – 533 dC) de Justinià tenia un seguit de restriccions sobre la presència d'ofrenes a les sepultures, d'aquesta manera es prohibia enterrar algú amb objectes de plata, pedres precioses i guarniments en general o, fins i tot, amb vestits luxosos. Tot i així, aquestes mesures no van ser respectades per tots els ciutadans.
El ritual funerari durava des del moment de la mort fins dies després del seu enterrament per tal de facilitar la supervivència del difunt més enllà de la mort i de la necessitat de donar-li atencions especials al més enllà.
Lioba Sallés
1r Batx
Comentaris