AFRODITA, LA DEESSA DE L'AMOR

En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη), o en la mitologia romana Venus, és la deessa de la bellesa, la luxúria, el desig i la sexualitat. Normalment, però, és considerada la "deessa de l'amor", cal remarcar que no ho és en el sentit cristià sinó en el sentit d'Eros, és a dir d'atracció física o sexual.

Hi ha dos mites del naixement d'Afrodita:

-Afrodita Urània: Es diu que quan Cronos va tallar els genitals a Urà, unes gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades en va néixer ella. El vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una deesa molt antiga.

-Afrodita Pandemos: Com que sempre apareix jove, versions posteriors la consideren filla de Zeus i de Dione.

El naixement de Venus de Sandro Boticelli (1485)

Es creu que Afrodita no va tenir infància ja que en totes les imatges i referències, en el seu naixement apareix adulta i infinitament destijable. A causa de la seva immensa bellesa, Zeus tenia por que Afrodita fos la causa de violència entre els altres déus. Per això la va casar amb Hefest. 

La infelicitat d'Afrodita amb el seu matrimoni va fer que busqués la companyia de molts altres. Entre tots aquests hi apareix normalment Ares, però també Adonis. Hefest va ser informat, a través d'Helios, de l'adulteri que la seva dona mantenia amb Ares. Com a venjança, va crear una xarxa màgica de cadenes molt fines i la va posar a sobre el llit per tal d'atrapar a Ares i Afrodita  i hi caiguessin al més mínim contacte. Llavors, un cop van estar atrapats, Hefest va cridar a tots els altres déus olímpics per burlar-se d'ells. Hefest no els va alliberar fins que Posidó li va prometre que Ares pagaria pel que havia fet, però un cop alliberats, Afrodita i Ares es van escapar i no van mantenir la seva promesa. Ella se'n va anar a Xipre i ell a Tràcia.

A la deessa Afrodita normalment se la relaciona amb el mar i en les seves representacions moltes vegades l'acompanyen dofins, petxines, peixos i cignes, però els seus animals preferits eren els coloms, tant que el seu carro era tirat per aquests ocells. Una de les seves flors preferides és la rosa. Afrodita era considerada una deessa amb molta ira i també descrita com malhumorada o capritxosa.

Us deixo aquí un llistat dels personatges dels quals parlo i una petita descripció sobre ells perquè pogueu entendre més be la història:

-Cronos: fill d'Urà (el cel), al qual odiava i Gea (la terra). Rei dels titans i pare de Zeus.

-Urà: Déu primordial que personifica el cel. Fill i home de Gea.

-Gea: Va sorgir després del Caos (allò que existeix abans de tots els déus i forces). I personifica la Terra.

-Hores: Eren inicialment les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

-Zeus: Déu suprem de l'Olímp. Fill de Cronos i Rea.

-Rea: Filla d'Urà i Gea. També representa la terra.

-Dione: Era una nimfa. El seu nom en grec significa "deessa".

-Hefest: Fill de Zeus i Hera. És representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', és a dir la intel·ligència manual.

-Hera: Deessa de l'Olimp, segona esposa de Zeus. Deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.

-Ares: Déu de la guerra. Fill de Zeus i Hera.

-Adonis: Heroi, mortal, fill de Cínires i de Mirra.

-Cínires: Rei de Xipre, fill d'Apol·lo i de Pafos. Casat amb Cencreis.

-Mirra: Filla de Cencreis i Cínires.

-Helios: És la personificació del Sol. Fill dels titans Hiperió i Tea.

-Posidó: Déu dels oceans. Casat amb Amfítrite.

-Amfítrite: Deessa del mar tranquil.

-Eros: Déu de l'atracció sexual, l'amor i el sexe. Fill d'Afrodita i Ares.

Per més informació sobre Afrodita mireu-vos aquest slideshare:

Eva Soler
1r Batx