EL PANTEÓ EN EL PASSAT I EN EL PRESENT

Marc V. Agripa, entre els anys 27 i 25 a.C, va fer construir un temple en el Camp Macio que va dedicar a tots els déus de l'Olimp. Aquest temple, amb denominació grega, es deia Panteó, però ja no és el mateix d'abans. El Panteó actual va ser completament reconstruït entre els anys 118 i 125 d.C. per Adriano, després que el d'Agripa fos totalment destruït  per un incendi sofert l'any 80. Diferent del precedent, el nou Panteó tenia forma circular i consistia d'una aula amb parets cilíndriques rematades per una gegant volta hemisfèrica oberta al capdamunt d'un gran orifici de 9 metres de diàmetre. El diàmetre de l'aula (i, per tant, de la cúpula) és de 43,30 metres i equival a l'altura de l'edifici, o sigui que aquest podria contenir una esfera perfecta en el seu interior. 

Exteriorment la "rotonda" està precedida per un pronaos tradicional amb setze columnes monolítiques de granit egipci per l'arquitrau amb les lletres de bronze (monedes, però col·locades en els mateixos llocs de les antigues) amb el que Adrià va voler commemorar el "fundador" del temple, Agripa, en el tercer any del seu consolat. Sobre l'arquitrau la fatxada es trobava decorada amb un alt relleu de bronze daurat i del mateix metall es trobaven revestides també les bigues de l'interior del proneu-vos. 

El papa Urbà VII va despullar el monument d'aquest revestiment perquè Bernini el destinés el gran baldaquí sobre l'altar de la Confessió, en la Basílica de Sant Pere. En el Panteó, que encara conserva excepcionalment entre tots els monuments de l'antiguitat les seves característiques originals a excepció de les estàtues i dels altars moderns, hi ha columnes monolítiques de marbre groc antic i rosa. La seva conservació es deu al fet que va ser transformat en l'església després que l'emperador de Bizanci, Focas, ho va donar al papa Bonifaci IV en l'any 608 d.C.

                                       Panteó d'Agripa (Marc Agripa)

Bruna Safont

4t ESO