DE L'OBLIGACIÓ A L'AMOR
El matrimoni, la vida matrimonial, el casament, són conceptes que avui associem amb l'amor, en caure enamorat, amb sentiments, amb l'estima, doncs això no sempre ha sigut així, de fet aquesta concepció del matrimoni la tenim des de fa poc temps. Durant l'Antiga Grècia, l'amor en el compromís ni es plantejava.
Si ens preguntem per què avui en dia una parella es compromet i es casa segurament la resposta serà que per amor. A l'Antiga Grècia, un home es casava principalment per assegurar la seva herència, per tenir fills i que ells el poguessin cuidar quan es fes vell i que heretin el seu nom i les seves possessions. Es casaven per conveniència social i religiosa, per mantenir l'estatus. El matrimoni era considerat un mal necessari, un compromís a canvi de mantenir la riquesa. Aquesta percepció de considerar l'amor com una obligació feia que les persones no busquessin l'amor sinó els béns materials. Especialment, les dones que no tenien manera de dependre per sí soles i, per tant, veien el matrimoni com una imposició i un deure a complir.
En l'actualitat, hi ha cultures on encara hi ha matrimonis concertats, però no és el cas de la nostra. Si mirem al nostre voltant el matrimoni per amor és la norma. El matrimoni ja no és una obligació sinó una elecció i ja no es considera un mal o conveniència, al contrari, una gran quantitat de persones anhelen poder casar-se i esperen el dia de les seves noces amb ànsia.
Conèixer bé a una persona és imprescindible per enamorar-se veritablement d'ella. Abans de cap compromís, hi ha moltes etapes: primer conèixer i enamorar-se mútuament, després establir la relació, conviure junts abans de casar-se, etc. Actualment, disposem d'aquest temps abans del matrimoni i per això, quan arria el moment de casar-se, s'espera que hi hagi emocions i amor. Si no hi és, simplement no t'hi compromets o tens la possibilitat de retractar-te abans de la boda.
En canvi, a la Grècia antiga, el nuvi no veia a la seva futura esposa fins al dia del casament, El primer cop que el nuvi veia la cara de la núvia era quan ella s'aixecava el vel durant la cerimònia. De fet, encara es conserva aquesta petita tradició on el nuvi no pot veure la núvia amb el vestit fins que puja a l'altar i s'aixeca el vel que acostumen a portar.
Tant la família de la dona com la de l'home eren els qui decidien i negociaven el futur matrimoni. No consideraven ni contemplaven els sentiments. Tenien en compte les relacions, connexions i els béns de l'altra família per poder beneficiar-se.
Si no coneixes la persona amb qui passaràs la resta de la teva vida i, a més, et cases amb ella en contra de la teva voluntat, és evident que probablement no desenvoluparàs cap sentiment cap a ella. Avui dia, la decisió és teva, et cases voluntàriament i, per tant, pots triar casar-te amb la persona que desitgis.
Així com ara es celebra el matrimoni amb una festa, abans també es feia una festa després de la cerimònia on es feien rituals religiosos i altres tradicions. Però no tenien l'opció que tenim nosaltres de tenir un casament discret, ens podem casar a l'ajuntament simplement firmant uns papers.
En la vida matrimonial, la dona era qui s'encarregava de cuidar la casa i els fills mentre que l'home s'ocupava de les relacions socials i el treball.
La fidelitat per part de la dona era molt important; havia de mantenir una reputació impecable, a diferència de l'home, a qui se li permetia i fins i tot era esperat que tingués alguna amant. Tot i això, tant l'home com la dona solien ser infidels l'un a l'altre. És més fàcil enganyar a la teva parella sense remordiments si no l'estimes. És per això que aquesta infidelitat avui dia està molt mal vista, ja que se suposa que si estàs amb una persona és perquè vols, l'estimes i, per tant, hi ha un respecte mutu i cap necessitat de tenir amants. Tot i això, ara també hi ha gent que enganya a la seva parella.
Com ara, el divorci estava permès, tant la dona com l'home podien decidir separar-se, tot i que normalment a la dona li posaven més dificultats per finalitzar el divorci. De totes maneres no et podies divorciar així com així, hi havia una sèrie de passos, havies de presentar proves i passar per un tribunal.
En resum, el matrimoni ha passat a ser una obligació sense emocions involucrades a ser un procés totalment vinculat amb l'amor i els sentiments.
Aquí deixo un vídeo explicant més detalladament el compromís a l'Antiga Grècia:
Comentaris
Si el tema t'interessa "Sitara" és un curtmetratge de Netflix que parla sobre la història fictícia d'una nena que pateix un matrimoni concertat.