METIS I EL NAIXEMENT D'ATENA

Segons la mitologia grega Metis era una titànide, filla d'Oceà i Tetis. També va ser la primera esposa de Zeus i la persona que li va atorgar la poció que va fer que Cronos vomites a tots els germans de Zeus. 

A partir d'aquí el mite té dues versions sobre el que va profetitzar Gea sobre Metis i Zeus. En una de les versions Gea profetitza que Metis i Zeus tindran un fill i una filla. El fill superarà el poder del seu pare i la filla igualarà el poder d'aquest. Però Metis mai arriba a engendrar aquest fill, així que la predicció es compleix a mitges.

L'altra versió de la profecia és que Metis engendrarà una filla que serà molt més poderosa que Zeus. Ell, en escoltar el que profetitza Gea, s'espanta molt i, seguint els passos del seu pare Cronos, converteix Metis en una mosca i se l'empassa. Tot i estar dintre de Zeus, Metis dona a llum a una noia que va creixent i creixent fins que un dia, trencant-li el crani a Zeus, surt Atena, ja adulta i completament armada. 


Àmfora amb la representació del naixement d'Atena - Entre el 550 i el 525 aC

De nou hi ha gent que no està d'acord amb aquesta versió i diuen que en realitat Metis va avançar-se a les accions de Zeus i es va convertir en una gota d'aigua perquè així Zeus se la begués. Tampoc estan d'acord amb la manera en la qual Atenea surt de Zeus, ja que en realitat a ell li feia tant mal el cap que va demanar a Hefest que li obris el cap amb una destral.

Reflectit en aquest mite podem veure la reacció de les figures de poder en quant se'l presenta algun rival, en aquest cas Atenea. Aquesta reacció no hauria de ser la pròpia d'una persona que està al poder, ja que demostra el terror que poden arribar a sentir quan les coses no són com volen o hi ha algú que ho pugui fer millor que ells. És veritat que la reacció de Zeus es una mica excessiva, i que això no passaria ni en l'actualitat ni en aquell moment. És obi que lo de convertir a una persona en mosca és una metàfora per dir que Zeus es va treure del mig als seus rivals, m'agradaria poder creure que actualment els que tenen poder no juguen les seves cartes com va fer Zeus, però no és així. Es veritat que no hi ha cap mena de violència física, però tenen altres mètodes per aconseguir els seus objectius, com ara la divulgació de fal·làcies sobre els seus rivals o altres eines per fer que perdin suport i credibilitat.

Judit Muñoz

4t ESO

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
Bona entrada i reflexió final! Em volia centrar en això que dius sobre que actualment aquest sentiment de rivalitat es manté en la societat. El que dius és veritat i no cal anar-se'n molt lluny per demostrar-ho, per exemple el meu pare sempre em diu coses que passen al seu treball i com moltes vegades alguns encarregats intenten fastiguejar als altres per quedar en bona posició davant els caps. Això només comprova que encara amb segles de diferència l'espècie humana no hem evolucionat tant com pensem.
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada, desconeixia que existien dones titans (titànides), pensava que aquests essers eren tots homes. He buscat informació i he vist que hi havien sis titànides que, igual que els titats, representen atributs i fenòmens del món. Són: Febe (representa la intel·ligència), Mnemósine (personifica la memòria), Temis (representa l'ordre i les lleis), Tea (responsabe de l'or i dels metalls preciosos), Tetis (responsable de les aigües) i Rea (representant de la fertilitat). És interessant veure que a l'Antiga Grècia hi havia representació femenina fins i tot en el món dels titans.

gràcies
Aina Garcia ha dit…
M'ha agradat molt l'entrada i la reflexió que has fet. Jo crec que hi ha molts mites on es podria extreure la mateixa regflexió.
M'ha sorprés que el mite del seu neixament tingués tantes versions. De fet, les prediccions Gea no és van arribar a cumplir, Atena mai es va rebelar i va ser sempre fidel al seu pare, fet que la va convertir fins i tot en la filla preferida de Zeus
Amina Boukhzar ha dit…
Això ho podem relacionar com molt bé has dit amb el poder. Els humans som éssers que ens agrada el poder o millor dit el necessitem. Necessitem tenir el control i ser poderosos, estar per sobre d'algú i no ens agrada que algú ens mani o ens superi. En aquest cas de Zeus i el seu poder ho podríem relacionar amb els cops d'estat, quan algú puja al poder i sap que el poble no està d'acord o que prefereixen a algú altre i que perdrà el seu poder, dona un cop d'estat i es queda en el poder. Fa tot el que sigui per impedir que algú sigui superior a ell i mantenir la sensació de control.
Nora Agulló ha dit…
Que interessant Judit! M'ha agradat molt la teva entrada, jo he trobat una curiositat, a veura si t'agrada.

En algunes versions alternatives del mite de Metis i Zeus, se suggereix que Atenea no va ser la única filla de Metis, sinó que va sortir de la capçalera de Zeus. Es diu que, a més d'Atenea, també van néixer altres deesses com les Horae i les Moires, que simbolitzen el temps i el destí. Aquesta varietat en la descendència de Metis destaca la riquesa i la complexitat de les narratives mitològiques.

Espero que t'hagi servit, gràcies.



Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)