30 de març del 2021

PROMETEU I PANDORA

En la mitologia grega, prometeu és el benefactor de la humanitat i el que va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus. 

Era el fill del tità Jàpet i de l’oceànide Clímene, encara que en diferents versions del mite, no se’l presenta com a fill de sinó com a tità. Els seus germans eren Atles, Epimeteu i Meneci. Ell els superava en astúcia i engany.

El seu nom traduït significa “previsió”.

Se’l presenta com un trencador de les normes i de la legitimitat del déu Zeus. Aquests són alguns dels seus enganys:

Prometeu va matar un bou i en va repartir les restes en dos pilots. En un, la carn i les entranyes, a l'altre, els ossos i el greix coberts de la pell, perquè sembles més atractiu. Va deixar triar a Zeus quin pilot volia i va escollir el segon. D'aquesta manera va quedar pactat per sempre més el ritual del sacrifici. Els homes celebren un banquet amb la carn mentre cremen els ossos i el greix per els deus.

Zeus emprenyat per l'engany de prometeu, va llençar la seva ira contra els homes i els va privar de foc, condemnant-los així a passar fred i gana. Però Prometeu va robar el foc de la farga d'Hefest amagant-lo dins d'una canya i els hi va donar als homes.

Prometeu donant foc als homes, Heinrich Füger 

De nou, Zeus es va irritar i la seva ira va caure el damunt dels homes. va ordenar a Hefest que construís una bella figura d'imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres deus que li donessin dons: Afrodita li va donar el do de l'encís, Atena el del coneixement de les arts de casa i Hermes el de la paraula i la mentida. 

D'aquesta manera va néixer pandora, la primera dona. El seu nom compost dels mots grecs pan "tot" i dóron "regal", fa referència als dons que va rebre de tots els deus o al fet de que ella mateixa va ser un regal de tots els deus.

Zeus la va oferir en matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat, malgrat l'avís del seu germà Prometeu dient-li que es malfies dels regals de Zeus. A casa del seu marit, Pandora va trobar una capsa. Incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir immediatament i de la capsa en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava l'esperança. Des d'aquell dia, les malalties, el dolor i les calamitats, persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança. 

Pandora, Dante Gabriel Rossetti

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus. Va ser encadenat al mon Caucas on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així eternament.

Aquest mite ens vol fer entendre que les malalties, el dolor i les calamitats encara estan presents i que el nostre refugi és l'esperança. També ens relaciona les dones amb la irresponsabilitat, cosa que és un pensament molt masclista de l'època.

Berta Godoy

4t ESO

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una entrada molt interessant, una informació que podem afegir és que el tità Jàpet era fill de Gea i Urà, i forma part de la primera generació divina

Anònim ha dit...

Molt interessant i ben feta l'entrada. Jo crec que aquest mite es veu molt clar la personalitat de Zeus, i de bastant els déus amb general. L'obsessió amb no tenir mai prou amb un sol càstig i que la manera com, per netejar-se les mans, passa la culpa entre Prometeu i Pandora.

Anònim ha dit...

Molt interessant. Deixem dir que jo vaig llegir una versió una mica diferent, on era el propi Zeus qui li donava la caixa a Pandora. I a més a més ell li va donar a la dona el do de la curiositat. Va fer tot això per assegurar-se de que Pandora no es pogués resistir a la temptació i obrís la caixa.

Anònim ha dit...

Molt interessant. Deixa'm afegir que les oceànides, com Clímene, eren ninfes filles d'Oceà i Tetis

ASTRONOMIA A LA ROMANA

Les influències de la mitologia clàssica es poden trobar en molts àmbits de la nostra societat, fins i tot en la ciència. En una de les bran...

Popular Posts