DE RE COQUINARIA

L'autor

Mosaic de Marcus Gavius Apicius

Marcus Gavius Apicius, nascut al s.I a.C, és considerat el primer gastrònom. Apicius va néixer en una família benestant, i és aquesta tranquil·litat econòmica la que permet que ell pugui desenvolupar la seva passió culinària i escriure més d'un receptari, entre d'ells De re coquinaria. L'autor va rodejar-se de cuiners, bodeguers, artesans i agricultors amb la finalitat de poder crear receptes que mai ningú no hagués tastat, i aprofitant això va relatar el seu llegat, aquest cèlebre receptari el qual encara meravella a hom qui el llegeixi.

El llibre

De re coquinaria (la cuina), està dividit entre 11 capítols anomenats com: El Mar, El Jardí, De Les Aus etc, que divideixen el receptari entre els principals aliments que s'emparen a cada recepta. Però el que ha sorprès més a gourmets actuals no és aquesta divisió sino el domini de les espècies orientals obtingudes a través del comerç amb Grècia i Àsia, fent que aquest llibre també tingui inspiració gastronòmica amb cultures orientals com poden ser l'egípcia, la grega i fins i tot l'índica.

Pintura que simbolitza una cuina romana

Com es lògic, aquest receptari manca d'ingredients considerats essencials per la gastronomia actual, com pot ser: el tomàquet, el cafè o el sucre, però és interessant veure com les antigues cultures feien una reducció de vi o de mel per substituir aquest, per exemple.

L'ús del garum

El garum, una salsa feta de vísceres fermentades de peix i considerada afrodisíaca, va ser un aliment molt valuós i només fet servir per les elits romanes degut al seu cost i exclusivitat. Aquest condiment equival a una salsa de soja (molt utilitzada a les receptes asiàtiques) de la gastronomia romana.

Mosaic de peixos utilitzats per fer el garum

El llibre De Re Coquinaria explica, de manera confusa, com confeccionar i utilitzar aquest afrodisíac, especificant que es barrejava amb vi, aigua, vinagre, pebre o oli per acompanyar i condimentar nombroses receptes.

S'ha pogut arribar a saber que les illes balears eren la major zona de producció del garum que es consumia a Roma, i per tant, Mallorca i Menorca, es van acabar especialitzant en l'exportació d'aquest.

Avui en dia el garum no és comú, però tot i així es pot seguir trobant i fent servir.

Anotacions

El llibre De Re Coquinaria és pot analitzar de moltes maneres diferents i es pot parlar d'una gran diversitat d'aliments i de receptes. S'ha escollit parlar del garum perquè és tracta d'una salsa que es mes propera a la nostra terra i que per tant ens pot haver influenciat més culturalment.

          

Jacint Salat Casacuberta
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Respecte a la part on nombres, el domini de les espècies orientals. Quina era l'espècia que s'utilitzava més i per què?
Anònim ha dit…
Curiosament, el pebre, una espècie comunament utilitzada a dia d'avui, era l'espècia oriental (de l'Índia) més utilitzada per els romans. En quant al perquè, no he pogut trobar la raó exacte, però crec que es deu a la seva simplicitat i amb la facilitat amb la que es pot combinar amb diferents aliments.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES