L'ADULTERI

L'ADULTERI

Tristany i Isolda, Edmund Blair Leighton

L'adulteri, més conegut com a "enganyar" o "posar les banyes", és una pràctica en què una persona casada té relacions sexuals amb un individu extramatrimonial. No acceptada socialment, però molt coneguda arreu, l'adulteri va ser practicat des dels temps dels trobadors, fins a les sèries modernes, passant per romanços i poemes com "El Romanç de Tristany i Isolda". L'adulteri ha estat una pràctica que els romans no podrien haver deixat de banda.

ORIGEN ETIMOLÒGIC

Sussanah acusada d'adulteri, Antoine Coypel

La paraula "adulteri" prové del llatí adulterium, que vol dir, en essència: trencament del vot de fidelitat conjugal. Els seus components lèxics són: ad- (a prop de), l'arrel de alter, adaptada a ulter (altre/a) més el sufixe -i (resultat). El verb derivat d'aquest mot és "adulterar" i l'adjectiu corresponent és "adultera" o "adúlter".

L'ADULTERI A LA SOCIETAT ROMANA

Tot i que les dones de la societat romana tenien més llibertats que les dones de l'època medieval o moderna, seguien tenint grans desigualtats causades pel gènere. Una de les desigualtats més remarcables és el càstig per l'adulteri. 

Lawrence Alma Tadema

Quan una dona era culpable de cometre adulteri es considerava que era un atemptat contra la idea de Pudicítia (personificació de la virtut i la modèstia convertida en deessa) , que arrossegava no només a la culpable, sinó a tota la seva família.

Si la dona havia engendrat un fill i havia estat infidel la situació es complicava en gran mesura perquè hi havia una incertesa i desconfiança sobra la legitimitat dels hereus, això feia que es el sentiment de por de cometre commixtio sanguinis (la barreja de sang amb una persona aliena a la família), que trencava amb la tradició familiar.

CÀSTIGS PER ADULTERI

Els càstigs considerats per a una criminal adúltera van tenir tres etapes, seguint doncs les etapes de Roma: una monàrquica, una republicana i una imperial.

Càstigs monàrquics:

A la roma monàrquica, l'adulteri podia ser motiu de la mort de la dona, especialment si aquesta era atrapada a l'acte, però el conflicte es solia solucionar amb un "tribunal domèstic", per poder tenir diferentes opinions de com es podia castigar a la ara considerada impura.

Càstigs republicans:

A la roma republicana es creia que una infidelitat era un conflicte entre home i dona, per tant es considerava privat. El càstig era pensat i executat per el marit o el pare.

Càstigs imperials:

Durant el període imperial, l'emperador August s'encarrega de per que l'adulteri sigui jutjat per l'estat. Per eradicar aquesta pràctica es van crear diverses lleis com la Lex Iulia de adulteriis, a on es criminalitzava la infidelitat i s'especificaven càstigs per a cada tipus d'adulteri comès (sigui: incest, pedofília, en orgies etc). Alguns dels càstigs establerts podien ser tant maquiavèl·lics com l'exili a una illa.

Jacint Salat 
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE