HEFEST

Hefest és el déu olímpic del foc i dels ferrers. Representa el foc com a força creadora. 

Aquest és fill de Zeus i Hera, encara que ella el va concebre sola, sense la intervenció de Zeus o de ningú més. Quan Hefest va néixer, diuen que va sortir "deformat": lleig, suat, brut i deixat. Així que, perquè la seva mare no s'avergonyís d'això davant els altres déus, el va llençar de l'Olimp i aquest va caure al mar, on va ser recollit i curat per les Oceànides Tetis i Eurinome. A partir de llavors, es va convertir en un gran mestre artesà que elaborava ferro i altres metalls. 

                                               Hefest en la forja, Guillaume Coustou.

Un dia, la mare adoptiva de Hefest, va assistir a una festa de l'Olimp amb una joia feta per ell. Hera, que també va acudir a la celebració, al veure que la preciositat que portava Tetis havia estat elaborada pel seu fill, li va demanar a aquest que tornés a l'Olimp. Però Hefest si va negar. Tot i així, Dionís el va embriagar i va aconseguir que complís el desig d'Hera. Hefest, tot resignat, es va voler venjar pel que li havia fet la seva mare temps abans, i va construir un tron, on empresonava a qualsevol que s'hi assegués. Hera, inconscient d'aquest fet, s'hi va asseure i, evidentment, no va poder sortir-ne. Més tard, finalment, la mare i el fill van fer les paus, i ell la va alliberar. 

Hefest, encara que el seu físic no fos gaire atractiu, va tenir moltes dones. Una de les més conegudes va ser Afrodita amb la qual, varies fonts, diuen que va tenir 8 fills: Eufema, Talia, Filofrosine, Eucleia, Cabirs, Palikoi, Eutenia i Kabeiridesci. Aquesta, li va ser infidel amb Ares i, el Sol (que ho veu tot), va anar ràpidament a explicar-li Hefest. El déu del foc, de primeres no va dir res, però sí li va posar un parany: li va ficar una xarxa invisible que envoltava el llit. Quan Afrodita i Ares s'hi van trobar, la trampa de Hefest va fer la seva funció, i els dos amants van quedar immobilitzats. Mentre aquests no podien sortir, Hefest va cridar a tots els déus perquè ho veiessin i Afrodita, avergonyida, va marxar corrents de seguida que va ser alliberada. 

Pel que fa a l'Olimp, el mestre artesà va construir un increïble palau de bronze. També fabricava els artefactes d'alguns déus com Zeus, Apol·lo, Aquil·les, Hèracles, etc. Fins i tot, va modelar el cos de Pandora.

  Temple d'Hefest (s.V a.C) Atenes, Grècia

Per a més informació cliqueu aquí.

Aina Vidal

1r Batx  

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant.
Una informació que podem afegir és que, li va ser infidel a Ares perqè el seu matrimoni amb Hefest no era un matrimoni feliç, ja que es van casar perquè els pares ‘Afrodita li van oferir la seva mà com a compensació per com l’havien tractat quan era petit.
Anònim ha dit…
Molt interessant! Un detall és que es diu que Hefest, després de ser llançat per la seva mare, es va quedar coix per vida.
Anònim ha dit…
Molt interessant. Afegeixo que l'etimologia del seu nom prové del mot grec: "hephaistos". Aquest significa brillar.
También fue Hefesto quien golpeo a Zeus en la cabeza para partírsela y que pudiera nacer la diosa Atenea
https://www.tododedioses.com/Griegos/Hefesto.html
Núria González ha dit…
Bona entrada! Afegeixo que l'aspecte d'Hefest també s'anava deteriorant a causa de l'arseni que s'utilitzava per endurir el coure i per això molts ferrers acabaven demacrats. La seva farga principal solia situar-se a l'illa volcànica egea de Lemnos.

A més a més després de la traïció d'Afrodita i Ares, el déu estava tan furiós que quan la seva germana Atena va acudir a la farga a buscar un nou armament, Hefest va intentar violar-la. Atena es va apartar i el va rebutjar enèrgicament de manera que el semen d'Hefest li va caure sobre la cama. La deessa es va assecar amb un tros de llana que va caure a terra. El semen va impregnar Gaia, la deessa mare primigènia que personifica la terra, arran de la qual cosa va donar a llum Erictonio, meitat humà i meitat serp.


Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES